Sota dels roures

Nom de l'informant: Joan Arnau i Serra

Data i lloc de naixement: 1941 (Les Planes d'Hostoles)

Municipi de residència: Les Planes d'Hostoles

On, com i de qui la va aprendre: Del seu avi.

Lletra:

Sota d'un roure de genollons,
una nineta cull branquillons;
contenta hi anava amb un cabàs,
canta que canta que cantaràs.

Mentre en feixina l'últim garbó,
de la roureda surt el rector;
vermell com un bitxo, gras com un truc,
al cap de la corda manava un ruc.

-Gentil pastora, jo te'n vull dar un vel
que quan te moris et pujarà al cel.
Però has de fer-me sens remissió
una abraçada i un gros petó.

-No una sola, dues també,
hasta cinc-centes i mil també.
Però ai del meu pare, que mai fa tard,
si ells ens hi atrapa que Déu ens en guard.

-Pugi al roure, senyor rector
veure el meu pare si és lluny o no;
el ne fa estelles, n'està distret
per mi des d'ara tot està fet.

Puja en el roure, gros i feixuc,
ella d'un brinco puja en el ruc,
i en baixar del roure, el senyor rector,
sense abraçada, ruc ni petó.

Observacions:

Sembla ser una cançó escrita per Apel·les Mestres i Oñós (Barcelona, 1854-1936), però de la qual no en tenim cap referència de la melodia. La primera referència que en tenim és de l'any 1879 al llibre "Cansons Ilustradas" de l'autor, algunes cançons del qual estan musicades per Josep Rodoreda i Santigós .

La versió que es presenta és la següent:

SOTA DE 'LS ROURES

I.

Sóta de 'ls róures, de genollons,
una fadrina cull branquillons,
sola y alegre la feyna fá
canta que canta que cantará.

II.

Mentre enfeixina l'últim garbó
per la roureda baixa 'l rectó,
roig com un bitxo, gran com un truch;
cuan es prop d'ella baixa del ruch.

III.

- Sóbre tas culpas tiraré un vel
y cuan te moris te duré al cel,
pero has de darme sens remissió
una abrassada y un bon petó.

IV.

- Nó una abrassada vos donaré
sinó doscentas y mil també,
pero 'l meu pare no fá may tart
y si'ns atrapa ¡Déu nos en guart!

V.

Puji en un abre, senyor rectó,
que podrá veure si es lluny ó nó.
Si fent estellas lo veu distrét
per mí desde are ya está tot fét.

VI.

Mentres pe 'l róure puja feixuch
ella d'un brinco salta en el ruch
y á dalt del abre déixa al rectó
sense abrassada, ruch ni petó.

També apareix al Cançoner del Ripollès, aplegada l'any 1910 i amb el títol de "Una minyona de genollons".

Més tard és recollida al "Cançoner de Sobremunt" (2013), a partir d'una recerca als anys 1974 i 1975, amb el nom de "La nineta i el rector", versió de la qual han partit diverses formacions musicals. La mateixa versió de Sobremunt també la recull Artur Blasco dins "A Peu pels camins del Cançoner" a Molló (Ripollès), l'any 1997.

Joan Arnau i Serra (Les Planes, 1941 - Girona, 2016) va treballar de topògraf i tècnic en disseny gràfic col·legiat, sobretot en l’apartat de replanteig i control d’Obra Pública. Al 2001 i ja retirat del camp laboral, juntament amb Jaume Arnella, investiga i reprodueix les cançons recollides a les Planes l’any 1922 pels mestres Joan Tomàs i Joan Llongueras i les presenten en públic durant sis anys, amb el nom de "LES PLANES 1922".

Als darrers anys de la seva vida, va editar diversos llibres relacionats amb la història i el patrimoni oral de Les Planes d'Hostoles.

Partitura:

La nineta i el rector - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat el juliol de 2013 per Joan Arnau i Serra. L'enregistrament, la fotografia i tota la informació biogràfica ha estat proporcionada per ell mateix.