Cançons

Des del cim del Canigó
jo albiro una bandera;
un home sol
al vent la té enlairada.
Catalans,
és la nostra ensenya i mare,
és la que (...) el (F)ilós,
amb la se(u) sang fou marcada,
és la causa triomfant,
nostra terra catalana.

Mireu-la bé,
que un jorn fou trepitjada,
feu que no sigui mai més ultratjada,
que sigui bona germana
de tots els pobles d’Espanya;
mireu que sigui mestressa,
i mai més sigui criada.