Lletra:

Miquelet un dia
se sent treballador,
va l'ayuntamiento
per col·locació.
I per la influència
de llur concejal
li donaren plaça
de municipal.
Xuflà-fla, 
xuflà-fla, xuflà.

Me'l posan de guàrdia
en un carreró,
per culpa del chucho
se arma la qüestió.
I el amo del perro,
per culpa del gos,
li engega un sopapo
que el tirà de cop.
Xuflà-fla, 
xuflà-fla, xuflà.

S'alça en Miquelet
roig com un pebrot,
posa la mà al sabre
i me li fot un cop.
Fou tan grande el golpe
i tan gran l'agressió,
que aquell pobre home
la pota estiró.
Xuflà-fla, 
xuflà-fla, xuflà.

Corren a dar parte
a l'autoridad,
vienen un policero
dels bigots molt llargs.
Y dice: -Senyores, aquí què ha passat?
Y allí le contaron
lo que allí passà.
Xuflà-fla, 
xuflà-fla, xuflà.

Ja me l'emmanillen,
ja me l'han lligat,
ja se me l'emporten
per a declarar.
I a la seva dona
i a(n) els seus fillets
els hi agarra un hipo
que es quedaren drets.
Xuflà-fla, 
xuflà-fla, xuflà.

Estando en capilla,
Miquelet pidió;
le sirven comida
digna de un marquès:
unes patatetes
i un lluç melonès,
una xamfaineta 
i uns caracolets.
Xuflà-fla, 
xuflà-fla, xuflà.

També per a postres,
uns pinyons torrats,
unes (a)vellanetes,
i ame(t)llons pelats.
I per a refer-se
del susto passat,
una garrafeta
d'anís escarxat.
Xuflà-fla, 
xuflà-fla, xuflà.

I això s'ha acabat!
Xuflà-fla, xuflà-fla, xuflà!