Lletra:

N'era un jove de rica família
que al sortir del taller m'esperava
i al passar per la rambla al migdia,
per fer-me contenta, clavells me comprava.

Per primera vegada el vaig veure
un diumenge a Be(t)lem al matí;
quan anava a sortir de la porta
em va dir: -Ai jove, vostè em (v)a patir.

Aquell dia les portem de Be(t)lem
van omplint el meu cor l'esperança
i aquell somni daurat d'alegria
va realitzar-se que em prometia aquell amor.

Al poc temps, ell així em va parlar-me:
-Em sap greu, però és precís que no et vegi;
tu no ets del meu braç, modisteta,
i a casa no volen que amb tu festegi.

Aquell dia les portes de Be(t)lem
van ferir greuement el meu cor,
i a Be(t)lem vaig passar aquella tarda,
davant de la Verge resant fins al tard.

Un dilluns del taller (i)o venia
...... 
i, al passar pel Be(t)lem al migdia,
vaig veure dos nuvis radiants d'alegria.

El goig d'ells a mi em va fer plorar
...... 
tota blanca la núvia somreia
i aquell era el jove que vaig estimar.