Lletra:

Fa cinc anys que ell va deixar
la vila d’Arenys de Mar
i sa promesa;
la misèria el va rendir,
i a l’Amèrica ha partit
cercar riquesa.

-Quan de la mar revindré,
la promesa et complir,
deia, i marxava.
I ella, amb puríssim amor:
-Aquí t’espera el meu cor,
deia, i plorava.

(A)gafa el(s) boixet(s) i el coixí,
se’n va a la voreta del mar,
a fer-ne punta.
I ella, amb el seu plor desfet,
va mullant el coixinet
que en fa la punta.

(A)quest matí n’ha arribat
n’arriba un (a)potentat,
ve de L’Havana;
diu que és fill d’un mariner,
que se n’ha cercat muller,
i americana.

Quan la nova s’ha sabut,
l’Ignès en terra ha caigut,
en desmai presa (?).
Sa mareta li va dir:
-Filla meva, viu per mi,
ta mare és cega.

-Ai, mare, per vós viuré,
i per vós treballaré,
mare estimada.
Muller de l’(a)potentat
casa de l’Ignès ha entrat
fa poca estona.

-De l’infant que ha de venir
un niuet m’has de guarnir,
bona minyona;
que de la teva bondat
moltes proves m’han donat
les te(u) companyes.
Que en fas puntes i entredós,
per adornar el fill hermós
de mis entranyes.

Treballant a dia i nit,
va deixant el llit guarnit,
la cosidora.
Si li’n pregunteu què fa,
i amb veu trista us respon(d)rà:
-Fai(g) mi mortalla.

A bateig van repicant,
i els veïns, per veure-ho,
van tots a la porta;
i un toc de mort(s) us so(s)prèn,
una veu que va dient,
per el poble va corrent:
-L’Ignès és morta!

Pobre martir de l'amor,
des del cel Nostre Senyor
les portes li obri;
no en tindrà més (a)fatics,
ni en farà feines pels rics
ni en serà pobra.