La presó de Lleida

Nom de l'informant: Marina Vilalta i Fajula

Data i lloc de naixement: 14/06/1927 (Ogassa)

Municipi de residència: Ribes de Freser

Lletra:

A la ciutat de Lleida
si n’hi ha una presó,
de presos mai n’hi falten,
petita i bonica,
no n’hi falten mai, no,
laireta lairó.

Un dia el(s) presos cantaven, cantaven una cançó;
filla del rei se’ls escolta,   com canten la cançó.
El(s) presos se n’adonen   i pleguen la cançó.
-Canteu, canteu, los presos,   no quedeu pas per mi, no.
-Com voleu que la cantem,   si no podem de tristor;
que demà és un sant dissabte,   mos han de penjar a tots.
-Jo diré a (n’)el meu pare   que us en dongui perdó.
Ai pare, lo meu pare,
quan jo n’era petiteta   vàreu prometre un do;
ara (i)o m’ai(g) fet grandeta,   ara vol(d)ria aquell do.
-Quin do vol(d)ries, filla?   Quin do vol(d)ries tu?
-El do que (i)o voldria,   són les claus de la presó.
-No ho lograràs, tu, filla, no ho lograràs, tu, no,
que hi tinc vint-i-nou presos,   els hem de penjar a tots.
-Si em mateu el meu aimador,
ai pare, lo meu pare,   m’hi pengeu a mi i tot;
i a cada cap de forca hi poseu un ram de flors,
i un lletrero que digui:   “Ha mort per l’aimador”.

Observacions:

És una balada antiga i molt estesa arreu de Catalunya, que es troba a la gran majoria de cançoners amb aquest mateix nom. Hi ha algunes variants que situen també la història a la presó de Nàpols, a Targa (Tàrrega?), Tortosa o fins i tot a Toledo.

La primera referència que en tenim és aquesta, recopilada per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853, amb el títol "Los presos de Lérida". També va ser recollida l'any 1866 al volum I de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz amb el títol "Los presos de Lleyda", així com dintre l'Anuari de l'Associació d'Excursions Catalana 1882 (publicat l'any 1883), on en l' "Aplech de cansons populars catalanas" Cels Gomis en recull un parell de versions: una a Almenar (Lleida) i l'altra a Mollet del Vallès (Barcelona).

Confegida a partir de diverses variants, apareix dintre el "Romancer Popular de la Terra Catalana" (1893), de Marià Aguiló i Fuster, amb el nom de "La cançó dels presoners".

La Marina viu a Can Sibí de Bruguera, municipi de Ribes de Freser.

Partitura:

La presó de Lleida - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat per Ramon Manent, l'agost de 2017.