Cançons
Les cimes del Queralt
De les cimes del Queralt
les aromes sanitoses,
i un alè baixat del cel
les ha fet miraculoses.
Lluminosa i fluorescent,
cada aroma dona vida,
d’una planta beneïda
per l’Omnipotent.
Regalada en riques flors,
tota verda i tota ufana,
té el caient de Montserrat
que la fa més sobirana.
De la raça dels titans,
l’anomenen gegantina,
i la tenen per regina
tots els catalans.
N’és un tros de paradís
tra(n)splantat a Catalunya,
que l’enyor del cor allunya
i el torna feliç.
N’és un tros de paradís
tra(n)splantat a Catalunya,
que l’enyor del cor allunya
i el torna feliç,
lala lala lala la,
lala la, lala la.
Té un llençol brodat d’estrelles
que l’acotxa cada nit,
quan la nit és núvol rosa,
d’una Verge hermosa
rep l’esguard florit.
N’és la Verge moreneta,
que amb son Fill es sol trobar,
(...)
perquè a la muntanya
li facin l’altar.
De les cimes del Queralt
les aromes sanitoses,
bones aigües, i abundoses,
per remei del mal.
De les cimes del Queralt
les aromes sanitoses,
bones aigües, i abundoses,
per remei del mal.
És una sardana cantada titulada originalment "Aromes de Queralt" (anys 20). La lletra és de Ramon Torrens i Roca i la música del manresà Nicanor Pérez i Ferrándiz (1891-1958).