Cançons
Rossinyol que vas a França
Doneu records al meu pare,
i a la mare no pas tantes,
i adiós, clavell.
Me’n fa engegar la ramada,
me’n fa engegar la ramada,
i he perduda l’esquetllada
i adiós, clavell.
I un bover me l’ha trobada:
-Què em dareu per la trobada?
-Menjarem coca i formatge,
(…)
Es tracta d'una balada molt recollida en diversos cançoners.
El primer en publicar-la fou Milà i Fontanals al "Romancerillo catalán", l'any 1882, amb el títol de "Mensaje".
La publica també l'any 1901 Joan Guasch aquí, dintre "Cançons populars catalanes". Ja apareix amb la partitura i la lletra.
Més tard, l'any 1907, la trobem al Cançoner Popular d'Aureli Capmany, ja amb el títol "Lo rossinyol". L'autor l'emmarça a la regió del Rosselló.
Entre d'altres reculls, també la trobem dintre "40 cançons populars catalanes" (1909) de la Biblioteca Popular de "L'Avenç" també com a "El Rossinyol", i més tard a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, aplegada per Palmira Jacquetti el 1934.
Segons Joan Amades també trobem aquesta cançó al Llenguadoc, la Provença i al territori de l'antiga llengua d'oïl (nord de França).
No hem sabut trobar l'origen del vers que fa de tornada, "adiós, clavell", més enllà del parentiu amb la també molt popular "Cançó del lladre".
Es tracta d'una balada de versos simples no cesurats, és a dir, que no formen hemistiquis com la majoria de balades.
La Conxita va néixer a Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany) a Can Pere Pastor i, quan es va casar, ja va anar a viure a Banyoles. Les cançons les sap de la seva mare, la Teresa Teixidor de Mieres que "en sabia un niu". La Teresa era pastora i engegava el ramat a sota la serra de Finestres.
