La presó de Lleida

Nom de l'informant: Conxita Massegú i Teixidor

Data i lloc de naixement: 12/07/1920 (Sant Miquel de Campmajor)

Municipi de residència: Flaçà

Lletra:

Hi havien trenta-tres presos   que estaven en creu (?) presó.
La filla se’ls escolta,   de dalt del finestró;
els presos se'n talaien,   plegaren la cançó.
-Canteu, canteu, els presos,   canteu-la, la cançó.
-Com voleu que cantaríem,   si n’estem en creu presó?
Demà en serà dissabte,   i (a) us (?) a tots.
-I a cada cap de forca   poseu-hi un “Déu, perdó”.
Perquè la gent que ens vegin   diguin: -Déu els perdó.

Observacions:

És una balada antiga i molt estesa arreu de Catalunya, que es troba a la gran majoria de cançoners amb aquest mateix nom. Hi ha algunes variants que situen també la història a la presó de Nàpols, a Targa (Tàrrega?), Tortosa o fins i tot a Toledo.

La primera referència que en tenim és aquesta, recopilada per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853, amb el títol "Los presos de Lérida". També va ser recollida l'any 1866 al volum I de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz amb el títol "Los presos de Lleyda", així com dintre l'Anuari de l'Associació d'Excursions Catalana 1882 (publicat l'any 1883), on en l' "Aplech de cansons populars catalanas" Cels Gomis en recull un parell de versions: una a Almenar (Lleida) i l'altra a Mollet del Vallès (Barcelona).

Confegida a partir de diverses variants, apareix dintre el "Romancer Popular de la Terra Catalana" (1893), de Marià Aguiló i Fuster, amb el nom de "La cançó dels presoners".

La Conxita va néixer a Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany) a Can Pere Pastor i, quan es va casar, ja va anar a viure a Banyoles. Les cançons les sap de la seva mare, la Teresa Teixidor de Mieres que "en sabia un niu". La Teresa era pastora i engegava el ramat a sota la serra de Finestres.

Enregistrament realitzat per Albert Massip el març de 2017. Gravació duta a terme a casa la seva filla, a Flaçà.