Lletra:

I un carreter català
molt alegre i divertit,
en trobà una mula jove
fent la carrera de Vic.

Com que la mula era jove,
no en sabia seguir el pas
la'n gafa i la'n puja al carro
pensant: "Tu la domaràs".

Com que la mula era guita,
coça ve i coça va,
com més coces en tirava,
més alegre el carreter.

Cap d'unes quantes setmanes,
va haver d'anar a hospital,
per veure si'n trobaria
cura per aquell seu mal.

La cura que li'n donaren:
-Tot això s'ha de tallar.
A la Mar(e) de Déu suplicava:
-I això deixeu-m'ho estar.

Aquesta n'és la ventura
que en tenim els carreters;
tots en portem dos rellotges
i mai sabem l'hora que és.

Carreters de La Bisbal,
prengueu exemples de mi;
si'n trobeu cap mula jove,
deixeu-la estar pel camí!