Lletra:

El pare d’en Bernat Xinxola
n'és prim com una nyinyola.
La seva mare, de tan grassa,
sembla una carbassa.

De porcs al mig d'un ramat
en neix el pobre Bernat.
Se'n passeja amunt i avall
per ser soldat de cavall.

Quan (i)a ha après de mandar bé,
guardià d'ànecs el fan ser.
Més (con) d'ànecs en té massa,
se posa a menjar carbassa.

La carbassa el va enfitar
i quasi es va rebentar.
Un bon bou adormit el veu
i que és blat de moro es creu.

Una nit de llamps i trons
el busquen per tots cantons.
I ell crida: -Sóc a la panxa del bou
que no hi neva ni plou.

El bou va fer un pet
i va sortir tot dret.
(…)

Diuen que d'ofici sigui,
l'envien amb un estudi.
El fan anar al seminari
perquè diu que vol ser notari.

Arriba que ja és gran,
tos li passen a davant.
Com que no sap estudiar
el seu pare el posa a cavar.

(I)a festeja amb una minyona
del Pont Major de Girona.
(Con) sembla que és bon partit,
(i)a me'l casen de seguit.

Sembla que són al cel,
passa la lluna de mel.
(…)