Sota dels roures

Nom de l'informant: Josep Parra i Teixidor "Pepet Parra"

Data i lloc de naixement: 1925

Municipi de residència: Riudaura

Lletra:

Baix la r(a)ureda, de (jone)llons,
una fadrina, i una fadrina,
baix la r(a)ureda, de (jone)llons,
una fadrina lliga garbons.

Mentres lligava el primer garbó,
de la r(a)ureda, de la r(a)ureda,
mentres lligava el primer garbó,
de la r(a)ureda baixa el rector.

Vermell com un gín(x)ol i gras com un duc,
quan és prop d'ella, quan és prop d'ella,
vermell com un gín(x)ol i gras com un duc,
quan és prop d'ella salta del ruc.

-Bona minyona, et diria jo,
que si me'n fessis una abraçada;
bona minyona, et diria jo,
que si me'n fessis també un petó.

-Una abraçada jo us la'n faré,
hasta dos-centes, hasta dos-centes,
una abraçada jo us l'an faré,
hasta dos-centes, i mil també.

-I allà a l'altar t'hi estendré un vel,
per quan te moris, per quan te moris,
i allà a l'altar t'hi estendré un vel,
per quan te moris, pugis al cel.

-Ai del meu pare, que mai fa tard;
si ens hi atrapava, si ens hi atrapava,
ai del meu pare, que mai fa tard;
si ens hi atrapava, Dé(u) vos (u)n guard.

-Pugi dalt l'arbre, senyor rector,
a veure el pare, a veure el pare,
pugi dalt l'arbre, senyor rector,
a veure el pare, si ve o no.

Mentres pujava al roure, feixuc,
ella en fa un blinco, ella en fa un blinco,
mentres pujava al roure, feixuc,
ella en fa un blinco i (i)a és a dalt del ruc.

Pobre rector, quedà fotut,
sense abraçada, sense abraçada,
pobre rector, quedà fotut,
sense abraçada i el ruc per(…).

Observacions:

Sembla ser una cançó escrita per Apel·les Mestres i Oñós (Barcelona, 1854-1936), però de la qual no en tenim cap referència de la melodia. La primera referència que en tenim és de l'any 1879 al llibre "Cansons Ilustradas" de l'autor, algunes cançons del qual estan musicades per Josep Rodoreda i Santigós .

La versió que es presenta és la següent:

SOTA DE 'LS ROURES

I.

Sóta de 'ls róures, de genollons,
una fadrina cull branquillons,
sola y alegre la feyna fá
canta que canta que cantará.

II.

Mentre enfeixina l'últim garbó
per la roureda baixa 'l rectó,
roig com un bitxo, gran com un truch;
cuan es prop d'ella baixa del ruch.

III.

- Sóbre tas culpas tiraré un vel
y cuan te moris te duré al cel,
pero has de darme sens remissió
una abrassada y un bon petó.

IV.

- Nó una abrassada vos donaré
sinó doscentas y mil també,
pero 'l meu pare no fá may tart
y si'ns atrapa ¡Déu nos en guart!

V.

Puji en un abre, senyor rectó,
que podrá veure si es lluny ó nó.
Si fent estellas lo veu distrét
per mí desde are ya está tot fét.

VI.

Mentres pe 'l róure puja feixuch
ella d'un brinco salta en el ruch
y á dalt del abre déixa al rectó
sense abrassada, ruch ni petó.

També apareix al Cançoner del Ripollès, aplegada l'any 1910 i amb el títol de "Una minyona de genollons".

Més tard és recollida al "Cançoner de Sobremunt" (2013), a partir d'una recerca als anys 1974 i 1975, amb el nom de "La nineta i el rector", versió de la qual han partit diverses formacions musicals. La mateixa versió de Sobremunt també la recull Artur Blasco dins "A Peu pels camins del Cançoner" a Molló (Ripollès), l'any 1997.

Partitura:

La nineta i el rector - Partitura completa.pdf

Gravació feta per Josep Parra i Teixidor, a mitjans dels anys 80. Arxiu de Lluís Batlle i Rossell.