Observacions:

Es tracta d'un petit fragment de la cançó recollida l'any 1922 a Les Planes per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya per Joan Llongueres i Joan Tomàs. També en recullen una altra, aquesta publicada amb el mateix títol de "Batusses de pobles" —situada a Palau Savardera—, i definida com a "curiosa, perquè fins ara no n'havíem trobada cap que fes referència al fet, tan corrent en el nostre poble, de batusses o rivalitats entre la jovenalla de dos pobles veïns".

Aquí reproduïm tota la lletra, facilitada per Joan Arnau, de les batusses garrotxines:

I a Déu demano les gracies
per poguè m'en explicá
Per cantá una cançoneta
que n'es treta de poc ha
Treta dels de Santa Pau
dels del Sallent i del Torn
I ara ve hi pensarem sempre
amb nostre festa majó

I els primers que hi arribaren
fòren els de Santa Pau.
El primer de tot que feren
s'en van de dret a l'hostal
i en begueren vi de setze
per poguers batre melló.
I ara ve hi pensarem sempre
amb nostre festa majó

Quan els del Torn arrivàren
i els de Salent ajustats
davant del sarau passàren
i a dalt no hi puja cap
'Guessin pujat per l'Escala
'guessin baixat pel balcó
I ara ve hi pensarem sempre
amb nostre festa majó.

Comencen la saragata
i allí al davant dels musics
per 'quells ruedos de la plaça
'gueren sentit uns grans trets
-Morin els de Sallent, morin
son contraris remolós
I ara ve hi pensarem sempre
amb nostre festa majó.

Posen a tocá el pandero
les campanilles també
Dàren un vol pèr la plaça
com n'es cosa del Rosé
Resolt és que avans del vespre
han de fé regná el bastó
I ara ve hi pensarem sempre
amb nostre festa majó.

Lo primer de tot que fèren
s'en posàren a ballar
dant-ne unes grans espentes
fent-ne cues i trecats
fent-ne bona mala cara
pensant que'ls farien pó
I ara ve hi pensarem sempre
amb nostre festa majó.

A l'heureu de ca l'Esteve
l'escomencen a ventá
N'era un que sempre deia
que quatre n'hi 'vien de 'ná
Un sol el tenia a terra
amb el sabre al degolladó
I ara ve hi pensarem sempre
amb nostre festa majó.

Els primers que vàren rebre
fóren els nois de cal Sant
De quatre germans que n'eren
tots ne van vermells de sang
-La ventura que heu tinguda
que us han tret de regidó
I ara ve hi pensarem sempre
amb nostre festa majó.

Quan s'en vingué la vesprada
que'n fou hora de marxá
n'han perdut les barretines
qui sap qui les trovarà
I adeu vila de Mieras
la nostra gran perdició
I ara ve hi pensarem sempre
amb nostre festa majó.

La Isabel Expósito va néixer a les Planes l’any 1921. El seu pare, Lluis Expósito “Xiconic” que fou soldat a la guerra de Filipines i que va col·laborar l’any 1922 al recull de cançons dels mestres Tomàs i Llongueras, li va ensenyar totes les cançons que canta. La Isabel va ser treballadora fabril fins que va deixar la feina per cuidar la seva germana i la seva mare.