Cançons
Joan, per què no t'alegres?
A la nit de Sant Joan, és una nit molt alegra.
La me(u) mare sempre em diu: -Jo no sé per què no t'alegres.
-Com m'alegraria jo? M'han casat l'amor meva;
me l'han casada ben lluny, perquè el(s) meus ulls no la vegin.
I el dia que es va casar, pel meu carrer passava ella;
de tristor plorava jo, d'alegria plorava ella.
Entre el(s) meus ulls i els seus, feien córrer tres riberes:
una és el Fluvià, l'altra és Mur i Nierga.
El que m'entristeix a mi, és que tinc tres prend(r)es d’ella;
una és un mocador, brodat amb seda vermella.
Bon amor, adéu-siau, en salut ens tornem veure;
ens tornem veure amb salut, fadrí jo i tu donzella.
És una balada recollida en diversos cançoners amb títols com "Joan, per què no t'alegres?", "Amor contrariat" o "El dia de Sant Joan". La referència més antiga que n'hem trobat és dintre el volum IV de "Cansons de la Terra" (1874), de Francesc Pelagi i Briz, amb el títol "Lo matí de Sant Joan". Més tard, la publicava Manuel Milà i Fontanals dintre el "Romancerillo catalán" (1882) amb el títol "Tristeza".
La Conxita va néixer a Sant Miquel de Campmajor (Pla de l'Estany) a Can Pere Pastor i, quan es va casar, ja va anar a viure a Banyoles. Les cançons les sap de la seva mare, la Teresa Teixidor de Mieres que "en sabia un niu". La Teresa era pastora i engegava el ramat a sota la serra de Finestres.
