Visca el catorze d'abril

Nom de l'informant: Marina Boix i Vernis

Data i lloc de naixement: 27/12/1923 (La Cellera de Ter)

Municipi de residència: La Cellera de Ter

On, com i de qui la va aprendre: La cantaven els nens i nenes de la Cellera per anar a esperar els reis.

Fotografia de l'informant

Lletra:

Visca el catorze d'abril,
una llangonissa i un bon pernil!
Visca en Macià,
que és un bon català!
Mori en Cambó,
que és un traïdor!

Si el rei vol la corona,
(i)a li darem, (i)a li darem;
que vingui a Barcelona
i el coll li ta(i)arem.

Observacions:

No hem trobat aquesta cantarella aplegada enlloc més. S'emmarca, i es desprèn ja en el primer vers, en la proclamació de la Segona República (1931-1939). La frase "Visca en Macià, mori en Cambó" sembla que va ser habitual i popular en aquells primers anys 30. 

La segona part són uns versos que provindrien d'una adaptació popular de l'Himne de Riego des de la seva creació, l'any 1820. Va ser l'himne d'Espanya durant el Trienni Liberal (1820-1823), a la Primera República (1873-1874) i també a la Segona República.



La Marina Boix explica que per anar a esperar els reis cantaven la cançó habitual de "Visca els tres reis..." però algunes dones grans del poble van ensenyar-los aquesta cançó. Ells, com a nens i nenes que eren, no tenien ni idea del que realment estaven cantant. Que recordi, només la van cantar per anar a esperar als reis durant els anys 31 i 32.

Quan anaven a esperar als reis, els nens i nenes sortien a fora el vespre del 5 de gener -alguns amb fanalets- i anaven cantant fins a la carretera que atravessa el poble. En realitat no passava ningú: només sortien els nens i nenes a cantar i llavors anaven a dormir esperant que a la nit passessin "els reis"...

Entrevista realitzada per Carles Cors, el març de 2017