Observacions:

Joan Amades la classifica dintre l'apartat de Cançons de ball rodó infantil i la descriu com a cançó per fer enfadar els teixidors abans de la introducció dels telers mecànics. La lletra que ell recull al seu cançoner és aquesta:

Ai, noia, no et casis
amb cap teixidor
que et vindrà borratxo
i et darà bastó.
El dissabte al vespre
ja se'n va al cafè;
de la setmanada
no n'hi queda res;
ja se'n va a casa:
"Noia, do'm sopar."
"Do'm la setmanada,
que en'niré a buscar."
Ja s'alça de taula,
ja n'hi tira un plat;
se'n va a ca sa mare
amb el cap trencat.
"Ai, filleta meva,
què és estat això?"
"M'ha vingut borratxo
i m'ha dat bastó."
"Ai, filleta meva!,
m'haguessis cregut,
fores ben casada
amb un geperut." 

També apareix la cançó al Cançoner del Ripollès, recollida a Les Llosses l'any 1920. Sara Llorens, al Cançoner de Pineda (1931), recull una versió d'aquesta cançó amb el títol "La setmana perduda". 

Artur Blasco en recull unes quantes versions dins els volums de "A Peu pels camins del Cançoner".

La Conxita viu a Mata (Porqueres, Pla de l'Estany) des de petita. La majoria de cançons les va aprendre dels seus avis, en Ramon i la Ció, i de la seva tia Pepa, que les cantaven enforcant alls, cosint o engrunant mongetes i pèsols entre d'altres tasques domèstiques.