Cançons

És una corranda amb una fórmula habitual que hem trobat també en altres poblacions: 

Les noies de Rocabruna
totes van a pixar al riu,
les de Beget es queixen
que l'aigua es torna lleixiu. (Alta Garrotxa)

Ai, noies de Campdevànol!
no eixiu a pixar al riu,
que les de Ripoll se queixen
que l'aiga els enterboliu. (Ripollès)

Les noies de Martinet
totes van a pixar al riu,
les de la Seu es queixen
que l'aigua es torna lleixiu. (Cerdanya i Alt Urgell)

Les noies de la Mussara,
totes van a pixar al riu,
i les de Vilaplana diuen,
tota l’aigua enterboliu. (Baix Camp)

En Lluís recorda en una ocasió que, com que els volien cobrar per anar a ballar a la festa, ell i una colla d'amics no van voler pagar i van decidir anar-se'n "a fer vi". Van comprar ametlles i panses i van acabar a la taverna de Ca La Rabiosa, a la carretera vella que anava de Sarrià de Ter a Banyoles.

En arribar a la taverna, hi havia alguns homes jugant a botifarra o a la manilla. Ells van demanar una ampolla d'anís i quatre litres de moscatell i es van posar a cantar. Primer aquells homes que jugaven es van enfadar perquè cridaven fort, però, quan van veure com ho feien, van començar a llençar les cartes, a aplaudir-los i a demanar més vi per ells. Com uns "hèroes".