Lletra:

A la voreta del mar,
alegra, la Mariagneta està cantant
com la sirena de la costa,
més fresca que un matí de maig.

Ai, mare encisadora, 
la Mariagneta,
gentil com la rosella 
de primavera,
un fals amor l'entretenia,
jurant-li el seu amor ardent.
I la gentil Mariagneta
de bona fe ho cre(i)é.

No hi ha amor més fi,
que és la neu de la muntanya.
No hi ha amor més sa,
que és la neu de lo serra(t).

Pobra, pobra Mariagneta,
son aimant la va enganyar
i va marxar en llunyanes terres,
deixant-li a ses entranyes
el fruit d'un amor fals.

A la voreta del mar,
tristeta, la Mariagneta està plorant.
Esperant el seu galant,
que torni, segur
mai més no tornarà.

Com l(a) ovella perduda,
sense parella,
amb un infant als braços,
la Mariagneta,
ferida l'ànima d'angústia,
de sentiment i dolor,
que no pot donar un pare 
a(n) el seu infantó.

I el darrer esgraó
de l'escala de la vida,
i el darrer esgraó
el calvari de la mort.