Lletra:

Una noia alta i prima
baixada de l'Andorràs (?)
n'ha vingut a Barcelona
i a servir ella se'n va.

Com que en el moment no troba
la seva col·locació
se n'ha anat en el dipòsit
al carrer de l'Aragó.

Com que n'és tan balladora,
però n'és d'allò millor,
ballaria nit i dia
a la punta d'un punxó.

Balla vals, polca i masurca,
a l'istil barceloní
i el xotis a la fontotxa (?)
també el sap escarnir.

En vol ballar americanes
diu que hi té un gust especial
que tot ballant engresca els joves
i me'ls posa al punt de dalt, sí.

I mentre ell s'atipava
de musclos dels de grapat,
ella també s'atipava
de sardina i de verat.

Però tot això de la sardina
li va dar un mal resultat,
que li va quedar una panxa
com un timbal destrempat.

I allavors la pobra noia,
amb aquell gran compromís,
amb la maleta ben plena
se'n va haver d'anar a París, sí!

       -És que hi ha trossos que (i)a no me'n recordo gaire...-