Cançons

El rei ha tingut un infantó   que l'ha hagut de donar a dida;
l'infantó no en vol callar   ni en bressol ni en cadira.
Només a la vora del foc,   a la falda de la dida;
la dida ja fa un gran foc   de llenya seca d'alzina.
I amb la resplandor del foc,   la dida queda adormida
i quan es va despertar   trobà l'infant cendra viva.
La dida ja fa un gran crit:   -Valga'm Déu, Verge Maria!
Les veïnes ho han sentit:   -Ai, i què t'ha passat, dida?
-S'ha cremat un llençolet,   dels millors que el rei tenia.
-Dida, aquí teniu diners,   aneu-(vo)s-en per les botigues.
-Si a les botigues no n'hi ha,   neu a les argenteries.
Mentre estaven dient això,   el rei i la reina arriben.
-Dida, en un teniu el noi,   que jo veure'l el voldria.
-El noi és en el bressol,   que si no dorm, dormiria.
-Dida, aneu-me'l a buscar,   que jo veure'l el voldria.
-El noi és en el bressol,   que si no dorm, dormiria.

       -I així s'acaba...-