Lletra:

I a la plana d’Empordà   s’hi recull molt bona anyada;
n’hi ha un roseret de flors   carregat de roses blanques.
Al matí tira a ponent,   a les nou la marinada,
i al mi(g)dia ven de baix   i a la tarda tramuntana.
Matinet me'n llevo(c) jo,   matinet a punta d'alba;
me'n vaig a la vora del foc   a conversar amb la criada;
les paraules que li dic:   -Criada, per què no et cases?
-Casada podria ser,   però el teu amor jo esperava;
ser casada amb un hereu,   ser jove de bona casa.
I ara l'ofici del trigairot   en a mi no m'agrada gaire;
amb els esclops desganxolats,   la meitat del temps descalços.
Passa una pedregada a l'istiu,   ja se'ns ha emportat l'anyada,
i a demés de tot això,   de què farem de la mainada?
-Els hi comprarem un cistellet,   tindran la vida gu(a)nyada;
se n'iran pel mont enllà,   trobaran pareies que llauren.
-I agon van aquests noiets,   i agon va aquesta mainada?
S'ho deuen (ha)ver gastat tot   del seu pare i la se(u) mare.
Se'ls hi deuen (ha)ver gastat tot   pels saraus i les ballades.

Lan-turi-larí-lariró.
Lan-turi-larí-lariraina.