Una vida d'un pobre home
que tenia una filla per casar;
enamorada d'un gitano
i no sap com desvesar-la.

Tu que estàs tan ben (a)vesada
cuina, cuina i fogons,
casadeta amb un gitano,
quatre pedres per fogons.

Si quatre pedres tinc jo pare,
les penes seran per mi;
però el meu cor sempre en desitja
un gitano per marit.

Tu que estàs tan ben (a)vesada
dormir en cotxa i matalàs,
casadeta amb un gitano
i a la pa(i)a dormiràs.

Si a la pa(i)a en dormo pare,
les penes seran per mi;
p(e)rò el meu cor sempre en desitja
un gitano per marit. 

(...)
el sant diumenge del Ram,
les taules són parades
de palmes i de rams,
de palmes i de rams.

De llor i aulivera,   i un ciri molt galant.
I a dalt del paradiso   si n'hi ha un banc molt gran,
l'un cap (a) hi seu Sant Pere,   l'altre hi seu Sant Joan.
Al mig dels dos deixebles,   Jesús (a) hi fa gran plan.
Se(u) mare preciosa   li plora al seu davant.
-De què ploreu, Vós, Mare,   de què ploreu, Vós, tant?
-Ai, fill preciosíssim,   bé tinc que plorar tant,
són tres de companyia,   la mort te van cercant;
l’un és el malvat Judes,   l'altre n'és Barrabam,
l'altre és el barataire,   que sempre està baratant;
barataria Déu lo Pare,   trenta diners d’arjan.
Tota la nit se'l juguen,   la nit del Dijous Sant;
diven(d)res al middia   i en creu lo van clavant.
Mentres Jesús clavaven,   beure va demanant.
Jesús demana beure,   beure li van donant;
un sutge i un vinagre,   i un fel molt amargant.
Mentre Jesús bevia,   terra va tremolant.
De què tremoles, terra?   De què tremoles tant?
-(A) us enviaré un càstig   que se'n recordaran;
faré secar les vinyes,   també los blats pel camps,
los aucellets que volen   morts en terra cauran.
Les pedres precioses   pel mig se partiran;
les criatures xiques   ara no naixeran.
Ai Mare, si això feien,   ai Mare, si això fan,
(?) se salvarien,   que no se salvaran;
compraran un rosari,   sovint los passaran.

Dolor tinguereu, Verge,
dolor tinguereu gran;
de veure los martiris
de vostre pur infant.

I una nit brillant(a) i divina,
quan l'aurora acompanya el matí,
i amb la veu de una dolça guitarra
i desperta't, flor del meu jardí.

Tu ets més blanca que una clara lluna
tu ets la prenda que adora el meu cor;
io m'entristeixo i m'avorreixo
i per tu me moro jo.

Al cel brillaven milers d’estrelles,
n'era de Pasqua l’hermosa nit
(...) llençava les caramelles,
cançons alegres dintre el borgit.

Quan el meu nòvio, que era solista
de l’Aliança del Poble Nou,
sèrio lluïa sa veu d'artista,
i estava el barri ple com un ou.
I jo escoltava des del balcó,
les dolces notes d’esta cançó:

-Per tu, tan sols per tu, xamosa nena,
d’amor ardent el meu cor sent un goig diví, ai sí!
I és tanta la passió que a jo em domina,
ja em comprendràs quan estaràs
soleta amb mi, soleta amb mi, soleta amb mi!

El segon dia de Pasqua anaren
a Badalona a menjar-se el be
I al tornar al vespre tots ells passaven
formats en sorges pel meu carrer.

Quan el meu nòvio que era solista
de l’Aliança del Poble Nou,
sèrio lluïa sa veu d'artista,
i estava el barri ple com un ou.
I jo escoltava des del balcó,
les dolces notes d’esta cançó:

-Per tu, tan sols per tu, xamosa nena,
d’amor ardent el meu cor sent un goig diví, ai sí!
I és tanta la passió que a tu em domina,
ja em comprendràs quan estaràs
soleta amb mi, soleta amb mi, soleta amb mi! Ai sí!

D'ous frescos vaig dar dotzena i mitja
un be i un ànec al meu promès,
mentres li deia plena de ditxa
vés si t'estimo que t'ho donc tot.
Petons anava tirant-li jo 
i ell m'escoltava des del balcó.

-Per tu, tan sols per tu, xamosa nena,
d’amor ardent el meu cor sent un goig diví, ai sí!
I és tanta la passió que a mi em domina,
ja ho comprendràs quan estaràs
soleta amb mi, soleta amb mi, soleta amb mi! Ai sí!



 

La pobra minyona
suspira pel seu promès,
tabaco li dóna
i no l'hi escatima res.
L'estima, l'estima,
sense ell no podria viure pas;
l'estima, de tant que l'estima,
en fa unes ulleres 
que li arriben en el nas.

Pensant tot el dia amb ell,
suspira la minyoneta
i quan va a la boqueria
pispar procura mitja pesseta.
Pel seu caloio que no l'abilla
i aixís pot el pobre jove
comprar-se la paquetilla.

La pobra minyona
suspira pel seu promès,
tabaco li dóna
i no l'hi escatima res.
L'estima, l'estima,
sense ell no podria viure pas.
l'estima, de tant que l'estima,
en fa unes ulleres 
que li arriben en el nas.

I a la voreta del mar
n’hi ha una nineta,
n’hi ha una nineta,
que en brodava un mocador;
n'és per la reina,
n'és per la reina.

Quan (d)e fou a mig brodar,   li mancà seda;
ja en veu venir un mariner   de llunyes terres.
-Mariner, el bon mariner,   tindríeu seda?
-Quina seda voleu vós,   groga o vermella?
-Vermelleta la'n vull jo,   que és millor seda.
-Pugeu dalt de la nau,   i trieu seda.
Mariner es posa a cantar   cançons molt belles;
i amb el cant del mariner   s’hi ha (a)dormideta.
Quan ella se despertà   es trobà llunys terres.
-Mariner, el bon mariner,   torneu-me en terra;
de tres germanes que sóc,   sóc la més bella.
L’una es casada ab un duc,   l’altra és princesa,
i jo, pobreta de mi,   sóc marinera.
-No sereu marinera, no,   que sereu reina,
sóc el fill del rei Arnau   de l'Anglaterra.
Fa set anys que corro al mar,   per trobar una nineta.

A mi m'agraden la gent de l'ullera
i a mi m'agraden els joves de l'ull;
els que retiren a l'hora radera
i els que s'aixequen quan l'olla ja bull.

Res els hi envejo a les senyoretes,
balls al Casino i tecs a Sant Roc;
perquè les coses hi vagin més dretes
sols hi faig falta jo.

Ai, que en sóc de tuna,
quan ella arriba a la una,
tot i donant-li la lluna
jo d'ella faig el què vu(i).  

En el poble de la tia,
quatre cases i un corral;
de la nit ells en fan dia
i de res no fan cabal.

Tenen boscos i grans prades
i un somriure boscarol,
tenen jocs de garrotades
molt abans que surti el sol.

Pels borrecs i les ovelles
tenen uns pastors taüls,
que et fan veure les estrelles
si els hi dius que són ganduls.

Si en doneu dels ous covats,
si en doneu dels ous covats,
Déu us tregui els uis del cap,
Déu us tregui els uis del cap.

Si en doneu dels ous del niu,
si en doneu dels ous del niu,
Déu us conservi els que hi teniu,
Déu us conservi els que hi teniu.

La lluna, la pruna,
vestida de dol;
el pare la crida
i la mare no la vol.

La lluna, la pruna,
i el sol mariner;
el pare la crida
i la mare també.