Sant Julià com el meu Pere,
tan alegre i tan cantador,
i com ell tonades boniques,
no em cansaria de fer diners.

Tot cantant, passo la barca,
i amb cançons a tu t’he cantat
per ser la millor del mercat.

I et prometo, nina hermosa,
fer-te la meua esposa
en tal dia de l’any vinent.

Remei d’Anglès, Estrella matinera,
aigua eternal pel fill assedegat:

Feu davallar la gràcia remeiera
sobre aquest poble a vós encomanat.

Sigueu reclam, oh Déu d’aigües divines,
d’aquest entorn que us aima de debò.
Oïu la veu de ses pregàries fines,
que enamorat, ell té de llavi a flor.

Feu davallar la gràcia remeiera
sobre aquest poble a vós encomanat.

El vostre nom de mare ens agermana,
i el de Remei ens fa confiar de cor,
deu a tothom pel llarg d’aquesta plana,
benediccions del vostre sant amor.

Feu davallar la gràcia remeiera
sobre aquest poble a vós encomanat.
 

Cavaller que’n va a davant,
cavaller que’n va a davant,
dóna tres trucs a la porta,
dóna tres trucs a la porta.

Si'n dormiu o si'n ve(t)lleu,
si'n dormiu o si'n ve(t)lleu,
bona nit a la gent d’aquesta casa,
i a la gent d’aquesta casa.

Bona nit i adéu siau,
bona nit i adéu siau,
i a la gent d’aquesta casa,
i a la gent d’aquesta casa.

Si són duros o pessetes,
o llomissos i pernils;
si són duros o pessetes,
no n’hi ve de mil,
no n’hi ve de mil,
pernil!

Tan petiteta, tan petitona,
sap de fer punta, sap de llegir.
Cap a l'escola hi va soleta,
canta que canta tot el camí.

Els ocells callen bell punt la senten,
i atents escolten son cant frescal,
les papallones d’ella no fugen,
ses mans rosades mai no els fan mal.

Senyor mestre està malalt:
bé l'hauríem d'anar a veure.
Senyor mestre és molt vellet:
li tremola la barbeta.

Senyor mestre, senyor mestre,
procureu-vos ben curar!
Que l'escola està tan trista
que fa ganes de plorar.

I entrarem de un a un,
per no fer-li gaire fressa;
entrarem sense dir un mot,
sols li farem reverència.

Si n'hi havia una nineta,   que en va vestida de blanc.
-A la plaça fan ballades,   mare, deixeu-m'hi anar.
-No hi vagis, Caterineta,   el teu pare està per ribar.
-Ribi o que no arribi,   io a la plaça vu(i) anar.
I al cap de mitja estoneta   i el seu pare va arribar.
-Ont és la Caterineta,   que no hi sigui per sopar?
-A la plaça fan ballades,   i ella hi ha volgut anar.
Seu pare en gafa les cordes   i un garrot a cada mà;
la primera garrotada   i un braç me n'hi va trencar.
-Ai pare, lo meu pare,   cabeu-me de matar.
La se(u) mare és a la cuina,   que es rebenta de plorar.

Sota una olivera, oliva,
sota una olivera, un ram.

..... Taitona,
Taitona del meu cor,
i escolta una estona
i el vals de l'amor.

No en siguis ingrata,
no em facis patir,
de tant que papejo,
me'n faràs morir.

De cap a cap del carrer,
quan te veig al passar,
'més faig que suspirar-te.
De cap a cap del carrer,
quan te veig al passar,
'més faig que suspirar.

Mira que estic magre,
mira que estic sec,
pateixo cor agre,
no menjo ni bec.
 
Passo les estones
sols pensant en tu,
que io quan me llevo,
me llevo en dejú.

Un que es volia casar-se
va vol(gu)er ser aconsellat
d'un gran amic que tenia
que es deia Sebastià.

Si (i)o tinc d'aconsellar-te,
parlant-te clar i català,
he maleït mil vegades
i el dia que em vaig casar.

La primera nit de nuvis,
me pensava que era al cel,
va durar set o vuit dies
i aquella lluna de mel.

Al cap del vuit dies
ja em volia governar,
i així és que a casa nostra
mai s'hi (a)caben les raons.
 

....... vegada a Barcelona,
si n'hi ha un senyor molt (ric ?)
que en buscava una minyona
d'aquelles que mai han servit.
Que buscava una minyona
d'aquelles que mai han servit.

I aquí baix ja n'hi va una,
no fa gaire que ha arribat;
no ha estat mai a Barcelona
i és filla de Sant Cugat.
No ha estat mai a Barcelona
n'és filla de Sant Cugat.

- Busca la lluna amb un cove
'veure si li trobaràs.
- Ja has enganyat mi germana
i a mi no m'enganyaràs.