(Ma) pare i ma mare
casadeta m'han;
(ma) pare i ma mare
casadeta m’han,
m'han dat amb un jove
de quatre-vint anys,
Serineta u, Serineta,
de quatre-vint anys.

I el dia de noces,   amb mi es va acostar;
(…)   -Marit, feu-(se) enllà.
I ell me'n dóna un altre,   i a terra em tirà.
-Pare, el meu pare,   jo vull descasar.
-No, filleta meva,   l'has de respetar;
ja seràs viudeta,   pas a no trigar.

Arri, arri, tatanet,
anirem a Sant Benet,
comprarem un formatget.
Per dinar, per sopar,
per la Laura no n'hi ha!

I una matinada fresca,
olailà, quina fresca hi feia,
vaig anar p(e)r un bosc enllà,
olailà, quina fresca hi fa.

No en trobo perdiu ni guatlla,   que jo li pogués tirar,
sinó una gentil donzella,   que en guardava el bestiar;
la donzella, dormideta,   no em va pas veure passar.
Vaig collir un ram de violes,   al pit les hi vaig tirar;
les violes eren fresques,   la donzella es despertà.
-Què hi caceu per qui, gran jove?   Què us hi pensav(e)u trobar?
-La vostra amor, gentil donzella,   si me la'n volguéss(i)u dar.
-L'heu de demanar al meu pare,   i també en el meu germà,
i també al meu senyor oncle,   senyor oncle capellà;
que si ells vos (a) la'n donen,   per ben donada serà.

Anem a Xauxa si voleu venir,
marxem, marxem, marxem
i no ens entretinguem.

Les fonts de Xauxa no són pas com les d’aquí;
aquí ragen aigua i allà ragen vi.
Marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa i no ens entretinguem.

Allà les noies són rosses com un fil d'or
i són capaces de fer qualsevol favor.
Marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa, no ens entretinguem.

Allà els a(r)bres no han sigut mai esporgats
i en fan carn d'olla amb mandonguilles i estofat
i vi del bo, i croquetes i mató.
Marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa, no ens entretinguem.

Baixant de la font del gat,
una noia, una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.

Pregunteu-li com se diu,
Marieta, Marieta,
pregunteu-li com se diu,
Marieta de l'ull viu.

(A)quest clavell per qui serà?
-P(er) la me(u) mare, per la meu mare.
(A)quest clavell per qui serà? 
-P(er) la me(u) mare anar a ballar.

Si el govern me volgués creure
i comp(r)endre la raó,
a les noies que s'empolven
fe(r)-l(o)s pagar contribució.

És una vergonya,
no hi ha noia a mitja edat,
porta la cara cremada
de potingues que ha portat.

El general Bum-Bum
quan se'n va a la guerra,
damunt del seu cavall
fa tremolar la terra.

Damunt del seu cavall,
galopa que galopa,
damunt del seu cavall,
galopa amunt i avall.

El cavall és de cartró,
aparteu les criatures,
el cavall és de cartró,
que no espanta ni fa por.

Ram-pataplam, nerem-nerem,
pataplim, pataplum.
Se'n va a la guerra.
Ram-pataplam, nerem-nerem,
pataplim, pataplum,
se'n va a la guerra 
el general Bum-Bum. 

El general Bum-Bum
de cavall ja baixa,
i ensenya amb molt d'orgull
a tots la seva faixa.

Els seus valents soldats
se'l miren i remiren,
els seus valents soldats
se'l miren enriolats.

Que la faixa prou que es veu,
aparteu les criatures,
que la faixa prou que es veu,
és de roba de poc preu.

Ram-pataplam, nerem-nerem,
pataplim, pataplum,
se'n va a la guerra.
Ram-pataplam, nerem-nerem,
pataplim, pataplum,
se'n va a la guerra 
el general Bum-Bum. 

El general Bum-Bum
gran bandera (e)stenta,
i (a) l'arma tot seguit 
cada soldat presenta. 

L'aixeca amb forts rampells,
voleia que voleia,
l'aixeca amb forts rampells
i fa fugir els ocells.

La bandera, tant se val,
aparteu les criatures,
la bandera, tant se val,
és un tros de davantal.

Ram-pataplam, nerem-nerem,
pataplim, pataplum.
Se'n va a la guerra.
Ram-pataplam, nerem-nerem,
pataplim, pataplum,
se'n va a la guerra 
el general Bum-Bum.

El general Bum-Bum
fa tocar retreta,
i l'arma tot seguit 
cada soldat presenta. 

Mireu que ben armats,
no és pas cosa de riure,
mireu que ben armats,
que van els seus soldats.

Els petits g(n)oms de la muntanya
viren d'olina, virondó.
Tres que en tenim que ens traça i manya
mentres descansa el bon pastor.

Fan escombretes d'oliver,
nics-nacs, nics-nacs-nocs.
Cri-crac-croc, 
cri-crac, cri-crac, 
cri-crac-croc.

Fan escombretes d'oliver,
nic-nacs, nics-nacs-nocs.
Escombra l'era i el celler.
Cri-cra, cri-crac-croc,
cri-crac-croc,
cri-crac, cri-crac,
cri-crac-croc.

Terra de Je(s)usalem,   n'és una terra molt aspra,
molta gent s'hi és perduda,   ni morts ni vius s'hi trobaven.
Un dia es va descobrir   per dos soldats que hi passaven,
de l’(arcova) en va sortir   la dita fiera malvada.
Els soldats que la mataran,   tindrà la hisenda pagada.
Si en fou viu com si en fou mort,   color no en té a la cara.