Baixant de la font del gat

Nom de l'informant: Maria Garnatxe i Garriga

Data i lloc de naixement: 18/02/1926 (Vilallonga de Ter)

Municipi de residència: Girona

On, com i de qui la va aprendre: Probablement de jove, cosint al taller a Vilallonga de Ter

Fotografia de l'informant

Lletra:

Baixant de la font del gat,
una noia, una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.

Pregunteu-li com se diu,
-“Marieta, Marieta”,
pregunteu-li com se diu,
-“Marieta de l’ui viu”.

(A)quest clavell per qui serà?
-Per la meu mare, per la meu mare.
(A)quest clavell per qui serà? 
-Per la meu mare anar a ballar.

Observacions:

És una cançó popular que molta gent coneix però que no hem sabut localitzar sencera en cap cançoner vell; només queda anomenada al "Cançoner musical popular catalá" (1918) de Rossend Serra i Pagès, on explica que és una cançó "per anar ben depressa".

Adjuntem  diverses estrofes menys conegudes que hem trobat a la xarxa:

Baixant de la font del gat,
una noia, una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.

Pregunteu-li com es diu:
-Marieta, Marieta.
Pregunteu-li com es diu:
-Marieta, de l'ull viu.

Que portes en el cistell?
-Figues de moro, figues de moro.
Que portes en aquest cistell?
-Figues de moro i un clavell.

I el clavell per a qui serà?
-Pel meu nòvio, pel meu nòvio.
I el clavell per a qui serà?
-Pel meu nòvio anar a ballar.

Pregunteu-li on s'està:
-A la Rambla, a la Rambla.
Pregunteu-li on s'està:
-A la Rambla a festejar.



Per les referències que hem trobat, probablement havia estat una cançó molt popular en el context barceloní. Ja l'any 1910, Ricard de Baños va fer una comèdia de cinema mut amb el mateix títol de la cançó. Però ja als anys 20, la cançó va ser inclosa dintre d'un cuplet, una obra de teatre, una sardana i fins i tot al cinema:

En aquest mateix lloc web per exemple, hi trobarem el cuplet barceloní "La Marieta de l'ull viu", amb lletra de Faust Casals i música de la olotina Càndida Pérez. La primera referència que n'hem trobat ha estat el 17 de novembre de 1920 a "La Vanguardia", on parla de les actuacions de la sala "El dorado" i de la interpretació de la cupletista Pilar Alonso:


El cuplet incloïa la melodia de la cançó popular, moments on el públic fins i tot devia cantar.

A l'abril de l'any 1922 es va estrenar "Baixant de la font del gat o la Marieta de l'ull viu", una tragicomèdia d'Amichatis i Gastó A. Màntua que obtindria un èxit molt notable. Incloïa les dues estrofes més conegudes d'aquesta cançó.
 
Més tard, de la cançó se'n feu una sardana (Enric Morera i Antoni Vives, any 1926) i fins i tot, Amichatis adaptà l'obra de teatre al cinema (any 1927).



La Maria passa llargues temporades a casa del seu fill a St. Daniel (Girona).

Entrevista realitzada per Albert Massip, el juliol de 2014