Lindos marineritos
que el temporal, que el temporal 
va a llegar, va a llegar.

Mira, mira, mira
cuantos buques
se concentran en el mar, en el mar.
Y verás que mi barquilla
ya no puede navegar.

Tu eres linda barquerola
que bogas con tanto afán
y vas siguiendo las olas
del vergel de tu veldad.

Tu eres linda barquerola
que bogas con tanto afán
y vas siguiendo las olas
del vergel de tu veldad,
de tu veldad, de tu veldad.

Mira, mira, mira
cuantos buques
se concentran en el mar, en el mar.
Y verás que mi barquiña
ya no puede naufragar.

Mira, mira, mira...

                  (Torna a repetir això...) 

(Pum) Pum!
¿Quién va?

Y ay no despiertes mi bella Aurora
que vengo de parrandear.

Si me he quedado
medio adormido
y en una rumba
en la palmada de un palmar.

Y allá en los palmares de Cuba,
donde se anidan mis amores
nace el sol de mil colores,
con su divino resplandor.

Y por eso María Dolores
siendo mañana tu santo
vengo a tu puerta y te canto
con alegría y placer.

Juan Pérez, mayoral  
Juan Pérez,
y unos dicen que a la una,
otros dicen que a las tres.

Ay, Milonga, 
Milonga mató Merced.

Yo no voy al entierro.
Porqué? Porqué no tengo chaqué.

Si me he quedado
medio adormido
en una rumba
en la bajada de un palmar.
Si, de un palmar.

Y me he quedado
medio adormido
en una rumba
en la bajada de un palmar.

 (I allavons deia:)

Perdoni'm, pare,
perdoni'm, mare,
que si he pecat
no en tinc la culpa.

La relliscada
(fo)u molt pesada
i sense pensar
jo estic aixís.

Perdoni'm, pare,
perdoni'm, mare,
que si ....

         (Tot això. I allavons diu:)

I aquell malvat m'ho va fer
i al cim d'un banc de la Devesa
prometent-me sa promesa...

          (Prometen-li la promesa de què es casarien...)
  

Y eche, amigo, na(da) más; écheme y llene
hasta el borde, la copa de champán,
que esta noche de farra y alegría
el dolor que hay en mi alma quiero ahogar.
Y es la última farra de mi vida,
de mi vida, muchachos, que se va.
Mejor dicho, se ha ido tras de aquella
que no supo mi amor nunca apreciar.

Yo la quise, muchachos y la quiero
y jamás yo la podré olvidar.
Yo me emborracho por ella
y ella quién sabe qué hará.

Y eche, amigo, más champán,
que todo mi dolor
bebiendo le he de ahogar.
Y si la ves,
amigo, diganlés
que ha sido por su amor
que mi vida ya se fue.

La mujer linda y jovial
que a los quinze años trabaja,
es linda como baraja
Pa'l monte de un club social.
Con vestido de percal,
cruzar graciosa la acera
y en su hermosa primavera
y en su donaire bonito.
Ésta es botella exquisita,
Champán pero de primera.

Y a que van...


  (Allavons diu "A que van" les de disset anys i també t'explica una cançó d'aquestes... i allavons diu:)

Y aquí van las de cuarenta
y las de cuarenta y cinco
que se depilan las cejas
y se pintan muchos .... (?)
detrás de algun viudo rico
como un perrito faldero
se pasan el día entero
y hasta.....    (dubta)

Y es su hermano es un garrafón,
un garrafón con agujero. 

               (Allavons diu:)

Y aquí van las de sesenta
y las de sesenta y cinco
que no hay quien las bisagre
y esto es una botella,
un garrafón de vinagre.

El petit vailet
de matí s'aixeca
i a llaurar se'n va.

La mestressa és jove,   li duu l’esmorzar;
un tupí de sopes   i un crostó de pa,
i una arengadeta   per a fe(r)-l(o) passar.
Jugarem a veure   qui més corr(i)rà,
tu pe(r) la costeta   i jo pel camí pla.

A la taverna d’en Mallol,
s’hi canta i s'hi balla:
a la taverna d’en Mallol,
donzella que hi entra no en surt com Déu vol.

I a la taverna d’en Mallol,
hi ha hagut punyalades;
a la taverna d’en Mallol,
diuen que eren quatre cuentra un home sol.



            (I bueno, a la tornada sempre el mateix...)

-----------------
-----------------
a la taverna d’en Mallol
han tancat les portes en senyal de dol.

De l'iglèsia d'aquest poble,
de Molló de Massanet,
sóc per tots els feligresos
el volgut escolanet.

Els matins els toco a missa,
a la tarda -- el sermó,
i les noies vénen totes
a escoltar-lo amb devoció.

Gloria in excelsis, kirie eleison,
diu a la missa mossèn Anton.
Jo que l'ajudo, dic amatent:
Gloria in excelsis. Jesús, Amén!

L'escolà, rata-pa,
per sopar en menja rates.
L'escolà de Molló
per sopar no en menja rates.
L'escolà de Molló
menja amb el senyor rector.

Les noies de Prats de Molló
totes són tral·les, totes són tral·les;
els hi agrada i el vi bo, 
l'aiga no gaire, l'aiga no gaire,
els hi agrada i el vi bo
i l'aigua no.

Les nostres no ho fan pas aixís,
totes són tral·les, totes són tral·les;
els agrada i el vi bo,
i l'aigua balla, 
els hi agrada i el vi bo
i l'aigua (...).

Mare, mare, mare
què hi ha en el paier?
Les oques van descalces
i els ànecs també.

Que els faci sabates
i aquell sabater;
prou té pell i cuiro
però no els hi en sap fer.

Lal·lara, lal·lara, lal·lara, rarà,
la, larala, lalara,
lal·lara, lal·là. 

Mare, mare, mare
quina gana que tinc,
vu(i) coca ensucrada
però em manquen pistrinc(s).

Que en dormin, que en jeguin,
jo t'hauré el portal;
perquè si caic a terra
no puc pendre mal.  

Lal·lara, lal·lara...

       -És molt maca...-