signatura_PNC2022.jpg

Les noies de Prats de Molló

Nom de l'informant: Julià Pascual i Pagès  "Mossèn Julià"

Data i lloc de naixement: 21/12/1912 (Camprodon)

Municipi de residència: Vilallonga de Ter

Lletra:

Les noies de Prats de Molló
totes són tral·les, totes són tral·les;
els hi agrada i el vi bo, 
l'aiga no gaire, l'aiga no gaire,
els hi agrada i el vi bo
i l'aigua no.

Les nostres no ho fan pas aixís,
totes són tral·les, totes són tral·les;
els agrada i el vi bo,
i l'aigua balla, 
els hi agrada i el vi bo
i l'aigua (...).

 

Observacions:

És una cançó que hem trobat recollida l'any 1923 a Girona i Olot dintre l'Obra del Cançoner Popular, titulada "Les noies de Prats de Molló":

Les noies de Prat de Molló
totes són trol·les
En troben el vi bo (ó les hi agrada el vi bo)
l'aigua no gaire
en troben el vi bo (ó les hi agrada el vi bo)
l'aigua no no. (ó que l'aigua no)

També va ser recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella, i publicada posteriorment a l'àlbum "Les Cançons de Beget".

Del mateix informant, Artur Blasco en recull una versió diferent, el setembre de 1985 dintre el volum III d' "A peu pels camins del cançoner", on s'hi inclou aquesta altra estrofa:

Les vostres no són pas així,
sols beuen aigua,
no els hi agrada el bon vi
però l'aigua sí.



Mossèn Julià Pascual i Pagès va néixer a Camprodon el 21 de desembre de 1912, en una casa que en deien Can Diumenge. Tenia quatre germans: en Manel, la Carmen, la Maria i la Joaquima, tots solters. Tenien una botiga de roba, que en diuen Can Perals.

Mn. Julià va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona des del 1925 al 1940, i fou ordenat prevere el 7 de juny de 1940. Exercí el ministeri sacerdotal com a vicari de Llagostera, el 2 de novembre de 1940; ecònom de Gaserans i encarregat de Grions, l’1 de juliol de 1941; rector de Gaserans i continuà com a encarregat de Grions el 6 de setembre de 1946.

El bisbat de Girona el destinà a la parròquia de Vilallonga de Ter, com a regent, el 20 de febrer de 1951 i durant 35 anys; ecònom de Vilallonga de Ter, el 28 de octubre de 1956; rector de Vilallonga de Ter, el 2 de desembre de 1956. Amb la rectificació dels límits del Bisbat de Girona feta per la Santa Seu, el 6 de juny de 1957, la parròquia de Vilallonga de Ter passà a formar part del Bisbat de Vic.

Fou jubilat el 31 d’agost de 1986, després de 46 anys de vida dedicada a la fe i a la vocació pels altres. Un cop jubilat, va marxar de Vilallonga de Ter i residí a Camprodon. El dia 11 de novembre de 1989 ens va deixar per sempre Mossèn Julià, a l’edat de 77 anys.


Entrevista realitzada per Jaume Arnella, a inicis dels anys 80. La informació biogràfica del cantador ha estat extreta d'un article escrit per Josep Pla a la revista "Sant Feliu Diu - Revista de Sant Feliu de Buixalleu" del febrer de 2008.