'Udolç' d'Alba Careta i Henrio
La trompetista i cantant de jazz Alba Careta i el cantautor i productor Henrio s’uneixen en el tercer treball discogràfic de la col·lecció del Càntut. Cançons de tradició oral, seguint les passes dels seus predecessors: Vega, de Paula Grande i Anna Ferrer (Bankrobber, 2020) i Càntut, de Belda i Sanjosex (Bankrobber, 2016). En aquesta ocasió, Alba Careta i Henrio estiren el fil de la iniciativa Càntut a les escoles: cacem i cantem cançons i la recerca duta a terme per part de l’alumnat de Cassà de la Selva el curs 2021-22. Durant aquell procés, els estudiants van recollir més d’un centenar de cançons de bressol de les diferents cultures presents al municipi. Partint d’aquest punt, i sota el nom Udolç, els artistes emprenen un viatge oníric per diverses d’aquestes i altres cançons de bressol, principalment de les comarques gironines i recollides en l’arxiu del Càntut. La voluntat és recuperar les cançons utilitzades en els moments més tendres de la criança i que han passat de generació en generació amb l’objectiu de tranquil·litzar i adormir els infants.
El repertori consta de 12 cançons de bressol reinterpretades amb arranjaments delicats de collita pròpia i també de quatre poemes d’Enric Casasses recitats per ell mateix, ambientats en el món de la nit, del son i dels somnis. Tant el disc com l’espectacle en directe compta amb la producció i les guitarres de Santi Careta, que hi aporta un acompanyament musical i personal per actualitzar les melodies menys conegudes (que només es troben en el cançoner del Càntut) i també tonades que la majoria coneix com El Noi de la Mare o Son son. A aquesta aliança, s’hi suma la direcció artística de l’espectacle de la companyia Hotel Iocandi, formada per Griselda Juncà i Tomeu Amer, Adrià Serrano al so i Irene Ferrer a les llums.
El disc, editat per Segell Microscopi i Bankrobber, s’ha pogut fer realitat gràcies a la producció de Diàspora Colab i Allau Management, i la coproducció del projecte Càntut. Cançons de tradició oral, la Fira Mediterrània de Manresa i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.