-Punyet, punyet.
-Què hi ha aquí dins?
-Oli d’argent.
-Qui li ha posat?
-El fill del capellà.
Qui riurà primer o ensenyarà les dents
una nata haurà.

Mmmm…

Els Peps i els Peres
són baladrers,
són els Lluïsos
molt xafarders;
el(s) Joans són uns donetes,
el(s) Ricardos un(s) tranquils,
els Isidr(i)s i els Emilis
tots en són uns llepafils;
els Baldi(l)is atrevits, sí,
el(s) demés un(s) (llargadits), sí.

Tralala, lara,
tralarà, larà, larà,
tralala, lara,
tralarà, larà, larà,
lalarà, larà, larala,
lalarà, larà, larà,
lalarà, larà, larala,
lalarà, larà, larà, la.

Les Pepetes i les Loles
els hi agrada criticar,
les Mercès i les Anites
mai no volen treballar;
les Carmetes són geloses,
i les Roses tenen son,
les Maries i Clotildes
sempre es burlen de tothom;
les Alic(i)es i Cat(a)rines
sempre volen viure a plom, sí.

Tralala, lara,
tralarà, larà, larà,
tralala, lara,
tralarà, larà, larà,
lalarà, larà, larala,
lalarà, larà, larà,
lalarà, larà, larala,
lalarà, larà, larà, la.

Déu vos guard, Josep,   i la vostra esposa;
m’han dit que ha parit   un noi que no plora.

       -Diu:-

Si em voleu llogar,   sóc una pastora
que ha vingut de nou (?),   no fa gaire estona.

Ai, Josep,
vostre fill m’enamora;
tan petit, tan petit i no plora,
ai, Josep.

A, per què el mestre em va pegar?
E, -diu- i no sé per què;
i, perquè ahir no vaig venir,
o, perquè no estava bo,
u, perquè tan burro és el mestre com tu.

La Mare de Déu,   quan era xiqueta,
anava a costura   a aprendre de lletra.
Amb un cistellet   amb quatre pometes,
un bocí de pa,   també avellanetes.

Pe(r) les festes del Tura
cada any comprem una mula;
pe(r) les fires d(e) Olot,
la mula ja s’ha mort.

Som noies de les escoles
que us venim a felicitar,
Déu us don(gu)i bones festes,
les d’avui i de demà.

Prenem ous i cansalada,
prenem lo que ens donareu,
que el dia de fer el tiberi
convidats hi quedareu.

Una fresca matinada,
trumlailà, quina fresca hi feia,
jo me’n vaig sortir a caçar,
trumlailà, quina fresca hi fa.

En trobà una pastoreta   que en guardava el bestiar;
en collí un ram de violetes,   damunt seu li vaig tirar.
Les violes n’eren fresques,   la pastora es despertà:
-Di(gu)eu-me, pastoreta,   de qui és el bestiar?
-Les ovelles, del meu pare,   i el (v)oltor i el ramadà
són del meu germà.

Sant Josep i la Mare de Déu
feren companyia bona;
partien de Na(t)zaret,
matinet, a la bona hora,
dondorondon,
canta la mare,
que el nen ja dorm.

       -Al principi era aquella, que hi (ha)via la bandera posada, amb la mà enlaire:-

Prieta(n) las filas,
re(g)ias, marciales,
nuestra escuadras van
cara al mañana
que nos promete
Patria, Justicia y Pan.

       -Cada dia abans d’entrar a l’escola.-