signatura_PNC2022.jpg

El caçador i la pastora

Nom de l'informant: Dolors Roura i Batlle

Data i lloc de naixement: 28/08/1938 (Mieres)

Municipi de residència: Mieres

On, com i de qui la va aprendre: Apresa del seu pare, espellonant.

Lletra:

Una fresca matinada,
trumlailà, quina fresca hi feia,
jo me’n vaig sortir a caçar,
trumlailà, quina fresca hi fa.

En trobà una pastoreta   que en guardava el bestiar;
en collí un ram de violetes,   damunt seu li vaig tirar.
Les violes n’eren fresques,   la pastora es despertà:
-Di(gu)eu-me, pastoreta,   de qui és el bestiar?
-Les ovelles, del meu pare,   i el (v)oltor i el ramadà
són del meu germà.

Observacions:

Es tracta d'una balada antiga i molt estesa arreu de Catalunya, que es troba a la gran majoria de cançoners amb el títol "El caçador i la pastora", "El bon caçador" o simplement "El caçador". Ja està recopilada aquí per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853, amb el títol de "La Pastorcilla". 

N'hem trobat també algunes versions al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975) amb el nom de "La pastora i el caçador".   

Joan Amades explica que n'existeixen diverses variants, però actualment se'n canten sobretot tres: 

- Amb resposta "ara va de bo". Sembla que es va repopularitzar a partir de la recuperació que en va fer el pedagog Ireneu Segarra, director de l'Escolania de Montserrat. El cor va publicar l'any 1981 el disc "Cançons populars catalanes" amb aquesta versió anomenada també "Una matinada fresca". En aquest vídeo podem veure l'Escolania interpretant-la en directe.

- Amb resposta "olailà, quina fresca hi feia". La va tornar a impulsar el cantant Emili Vendrell i Coutier (fill del tenor Emili Vendrell) a partir d'un disc publicat l'any 1968 anomenat "Cançons de la nostra terra Vol. II" (Aquí la podem sentir en una disc publicat als anys 80). Posteriorment, l'any 1973 Ara va de bo l'enregistren a partir d'un cantador de Sant Privat d'en Bas (Garrotxa).

- Amb resposta "si en tira l'amor no en toca". La va repopularitzar el tenor Gaietà Renom al disc "Canciones populares" de 1961, que podem sentir aquí. També l'any 1968, Pau i Jordi (Pau Riba i Jordi Pujol) l'enregistren al disc "El rei de Xauxa".

 

La Dolors havia cantat al coro parroquial de Mieres. Fins i tot havia fet de solista en algunes ocasions. Diu que a casa seva passaven gana però que, en comptes de renegar, cantaven.

Gravació realitzada per Albert Massip i Pep Garcia el juliol de 2019.