A la taverna d’en Mallol
s’hi riu i plagueja,
a la taverna d’en Mallol
molts hi entren amb lluna
i en surten amb sol.

A la taverna d’en Mallol
s’hi beu i s’hi juga,
a la taverna d’en Mallol,
dels diners que hi entren
no en torna ni un sol.

A la taverna d’en Mallol
s’hi canta i s’hi balla,
a la taverna d’en Mallol
tal hi entra donzella
que en surt com Déu vol.

A la taverna d’en Mallol
hi ha hagut punyalades;
a la taverna d’en Mallol
diuen que eren quatre
contra un home sol.

A la taverna d’en Mallol
no tot són rialles;
a la taverna d’en Mallol
han tancat les portes
en senyal de dol.

Els soldats quan van a França
i no saben el camí,
tiren cap aquí, tiren cap allà.

Els soldats quan van a França
i no saben el camí,
tiren cap aquí, tiren cap allà.

Encima las montañas tengo un nido
que nunca nadie sabe como es.
Y está tan cerca al cielo,
que parece que está dentro de él.

Encima las montañas tengo un nido,
que parese imposible c(i)erca el cielo,
y está tan c(i)erca el cielo,
que parece que vivimos dentro de él.

Qué felices seremos los dos,
y qué dulces los besos serán,
pasremos la noche en la luna,
viviendo en mi casita de papel,
de papel.

Alialiú… Pum!

Ja en ve, ja en ve,
ja en ve la Marieta,
la nena més bonica
de la Barceloneta.

Un vestit de seda
que li (e)stà p(e)rò ben pintat;
se’n passeja per la rambla
amb aquella il·lusió,
i el jovent que la’n festeja
li comença la cançó:

Ja en ve, ja en ve,
ja en ve la Marieta,
la nena més bonica
de la Barceloneta.

Un vestit de seda
que li (e)stà p(e)rò ben pintat;
se’n passeja per la rambla
amb aquella il·lusió,
i el jovent que l’acompanya
li comença la cançó:

Ai, Maria,
ai, Maria,
si volguessis ballar sempre amb mi.

Son, son,
vine, vine, vine,
son, son,
vine, que tinc son.

Si la son venia,
jo m’adormiria,
si la son no ve,
jo no en dormiré.

Ralet, ralet, ralet…
Pica dineret!

Marieta cistellera,
tu que en sabes fer cistells,
me’n faràs una panera
per anar a collir clavells.

Els esclops de Déu
fangaven, Sant Joan,
Sant Pere li va al radera
amb el triqui, triqui, tri.

Pets, rots,
llufes i gargalls,
cagarades de cavall,
cagarrines de les fines,
pets pudents i nassos bruts,
i un xic d’aigua de la puda,
bon remei pels geperuts.

Escolta, Taitona,
Taitona del meu cor,
escolta una estona
els mals de l’amor.

No en siguis ingrata,
no em facis patir,
de tant que t’estimo
em faràs morir.

(…) al carrer,
quan te veig al passar
només faig que sospirar,
i de cap a cap al carrer
quan et veig al passar
només faig que sospirar.

Ai Taitona,
Taitona estimada,
ai Taitona,
no em facis patir.

Ai Taitona,
de tant que t’estimo,
de tant que t’estimo
em faràs morir,
ai, sí.