Tot el poble està que plora,
tot el poble de Cassà
i el carter i la Pepa Xarxa, 
ningú e(l)s pot aconsolar.

Canta-li, canta-li, Pepa,
canta-li sense parar;
que si havent vingut el(s) carros
te la vas a carregar.

Quan jo n'era petitet,   la me(u) mare m'estimava,
ara que m'he fet grandet,  m'he posat la mala vida.
M'he posat matar i robar,   l'ofici de cada dia;
n'he mort un traginer   que en venia de la fira,
n'he mort un traginer,   di(gu)ent que m'hi casaria.

       –Jo no en sé més...–

-En unt és, la Pepa,   que no en sigui dalt?
-És a la ribera,   a rentar el davantal.
Mentres l'en rentava,   passa el seu galant:
-Què en fas, aquí, Pepa?   Què en fas aquí dalt?
-Em rento les faldilles,   també el davantal,
per anar bonica   el dia de Nadal.
Flor de lliri en puro,   flor de lliri blau;
en buscaran la Pepa,   enlloc del món no la trobaran.