Observacions:

En la seva globalitat, es tracta d'una barreja de versos de la balada "La cançó del lladre", encara que el segon vers sembla provenir de la balada "El cavaller ferit".

Són molts i diversos els cançoners que recullen la balada "La cançó del lladre". La primera referència que en tenim és dintre el "Romancerillo catalán" (1882), de Manuel Milà i Fontanals, amb el títol "Preso y libertado".

Més tard, l'any 1892, també la trobem publicada a "Vingt chansons populaires du Roussillon" d' E. Vilarem.

Apareix també recollida a la tercera sèrie del Cançoner Popular (1907-1913) d'Aureli Capmany amb el títol de "Cançó de lladre", així com l'any 1909 dintre "Segona Sèrie de Cançons Populars Catalanes" de la Biblioteca Popular de "L'Avenç" amb el mateix títol que Capmany.

La trobem publicada al Butlletí de l'any 1912 (números 1-6) del Centre Excursionista de Lleida amb el títol "Adéu, clavell morenet" i també dintre "El cançoner del Calic" (1913) de Joan Serra i Vilaró amb el títol "Quan jo n'era petitet".

Més tard, la trobem recollida a Ripoll, dintre el Cançoner del Ripollès, entre els anys 1918 i 1919.

També s'aplega en diverses ocasions a les publicacions de l'Obra del Cançoner Popular, com per exemple en aquesta versió recollida l'any 1927 a Vilabertran.


La Lluïsa diu que aquesta cançó va sobre el rellotger de Creixell (veïnat de Borrassà). Recorda que li cantava el seu pare i era molt llarga. A l'hora de gravar-la, li feia por cantar aquesta cançó. "Com que va de fets reals...", deia. A la gravació se sent que diu "Ai, ai, ai, em posaran a la presó!".