La quise como nadie tal ve(s) la haya querido
pues la adoraba tanto que hasta (s)elos sentí.
Por ella me hi(s)o bueno, honrado y buen marido,
en (n)ombre de trabajo, mi vida convertí.

Y a caso de algún tiempo de unir nuestro destino
nació un varoncillo, el orgullo de mi hogar;
era mi dicha tanta ver claro mi camino,
ser padre de familia, honrado y trabajar.

Era una noche de Reyes,
cuando a mi hogar regresaba,
y comprobé que me engañaba
con el amigo más fiel.

Ofendido a mi amor propio
quise vengar en u(n)traje
----------- coraje,
sin compasión los maté.

Que cuadro compañeros, no quiero recordarlo,
me llena de vergüen(s)a, de odio y de rencor,
y de que vale ser bueno si acabo por vengarme
grabando en mi pecho la flecha del dolor.

Era una noche de Reyes,
los (s)apatos del nene afuera los dejó.
Espera un regalito, no sabe que a la madre
por falsa y por canalla, su padre la mató.

Les petites formiguetes a l’istiu, 
quan el blat ja és ben segat, 
ben lligat i apilonat, 
surten totes rengladetes del seu niu, 
fent xiu-xiu, fent xiu-xiu,
i van totes rengladetes;
cap aquí, cap allà, tot passant per les voretes, 
cap aquí, cap allà i a per tot arreu n’hi ha. 

I allà baix hi ha un escarabat, 
mort d’avui i encarcarat, 
el durem amb les dentetes cap al niu, 
fent xiu-xiu, fent xiu-xiu,
i van totes rengladetes;
cap aquí, cap allà, tot passant per les voretes, 
cap aquí, cap allà i a per tot arreu n’hi ha. 

Jo en tinc un mocador
de fil i cotó,
mira, mira;
com que m’ha agradat,
jo me l’he comprat
a la fira.

Hi havia anellets,
collars, braçalets,
altres joies;
no hi ha res millor
que un bell mocador
per les noies.

Oilailà, oilailó,
mocador que mai fa nosa,
oilailà, oilailó,
mocador que mai reposa,
oilailà, oilailó,
mocador, bon mocador.  

Quan fa fred al cap,
això ja se sap,
jo me'l poso;
i a l'espatlla així, 
per anar a lluir,
també el poso(t).

Oilailà, oilailó,
mocador que mai fa nosa,
oilailà, oilailó,
mocador que mai reposa,
oilailà, oilailó,
mocador, bon mocador. 

El general Bum-Bum
(con) se'n va a la guerra,
damunt del seu cavall,
fa tremolar la terra.

Damunt del seu cavall, 
galopa que galopa,
damunt del seu cavall,
galopa amunt i avall.

El cavall és de cartró,
aparteu les criatures!
Que el cavall és de cartró,
i s'espanta i no té por.

Rampataplam, tereteté,
patapim, patapum
se'n va a la guerra. 
Rampataplam, tereteté
patapim, patapum;
se'n va a la guerra
el general Bum-Bum. 

Co-co, co-co-co-co-co, co-coc!
Veniu pollets, veniu!
Co-co-co-co-co-co-co-coc!
Que aquí menjar per tots teniu,
co-co-co-co-co-coc!
Piu-piu-piu-piu-piu-piu-piu!

       -Nosaltres dèiem... nosaltres anàvem a radera... perquè era petita, no?-

Piu-piu-piu-piu-piu-piu! 

       -I ella deia:

Aneu, volteu, giravolteu,
que alguna cosa trobareu;
veniu pollets, veniu!
Co-co-co-co-cococ!
Piu-piu-piu-piu-piu-piu!

De molt petiteta,
la meva mareta
deixar-me soleta
i al cel se'n va anar.

N'era tendre encara
(que) el dol de la mare,
casant-se el meu pare
mad(r)astra em donà.

Un dia vaig dir:
pare, compreu-me una nina 
i aquella donota
va dir-me'n que no.

I al ser la diada
de reis la vesprada
tot innocentona
jo la sabatona
vaig posar al balcó.

I amb un paper molt dolçament
jo els hi deia als reis d'Orient:
Porteu-me una nina,
de careta fina 
i de ros cabell,
dolça miradeta 
i amb una boqueta
de llavis vermells.

Tota innocentona
després de fer nona
dins la sabatona
hi va posar un carbó.

I aquella donota, 
al veure'm tristona,
com una bojota
reia el meu dolor.

I al ser més grandeta,
vaig marxar de casa,
un jove amb paraula 
va vènc(re) el meu cor.

I jo enamorada
vaig caure-hi encisada:
com (àrgel)? que deixa
un àngel va néixer
fruit del nostre amor.

I tot mirant-lo al (tern)? infant,
jo li deia així plorant:
I ara en tinc la nina, 
de careta fina 
i de ros cabell.
Dolça miradeta
i amb una boqueta 
de llavis vermells.

La meva infantesa
no viu dels defectes
que porta una mare 
per tota filleta;
la llum de la vida,
vaig néixer a l'hospici,
sense una carícia,
sense una amoreta.

Voltada de nenes
con jo desgraciades,
de tot aprenien
menos d'estimar,
i un dia per pega
vingué una senyora
i amb ella, les monges,
me va(n) fer marxar.

Com que n'era petiteta,
molt alegra vaig pensar
que em faria de mareta
i fins i vaig vol(gu)er-hi anar.

El pa que em donava
de sobres guanyava,
perquè treballava 
de nit i de dia;
i aquella donota
al(s) vespres marxava,
tornava a punt d'aura
sens dir d'un venia.

I un dia vestir-me
de seda i de joies,
em va presentar-me
i en rics cavallers;
i allavores vaig comprendre
per què em protegia,
per què m'ensenyava
de fer certs papers.

Com que n'era joveneta,
no en sabia què era el pecat;
la deshonra que en portava
aquest món de vanitat.

I avui sóc la dona 
de tots estimada,
la reina del luxe,
la més ergullosa;
i (escotso) fortunes
i trenco esperances,
ja mai podré ser
ni ser carinyosa.

Si ric, ric per força,
que res me impressiona
si ploro faig veure,
jo no sé plorar.

Com que n'era petiteta
no vaig saber, mare, 
què era amor,
i ara mai en puc saber-ne
de les tendreses del cor.

Un jove fuster 
que està al meu carrer
de veres m'estima;
com me veu tan primeta
li faig veure la xave(c)a.

Ai Quima, Quima,
n'ets més prima que una llima,
però ja saps que te s'estima,
creu-me Quima, bella Quima.

Quan n'hem a ballar,
m'hi tinc que enfadar
de tant que me s'acosta;
me s'ajunta con la pega
i de veres me'n reblegues.

Ai Quima, Quima,
n'ets més prima que una llima,
però ja saps que te s'estima,
creu-me Quima, bella Quima.

A mi m'agraden els joves troneres,
i a mi m'agraden els joves d'avui,
i els que retiren a última hora
i els que s'aixequen quan l'olla ja bull.

Res envejo(t) a les senyoretes,
vaig al Cas(s)ino i tecs (?) de Sant Roc,
perquè les coses em vagin ben fresques,
sols hi faig falta jo.

Ai, que en sóc jo tuna,
quan ell arriba a la una
sols d'ensenyar-l(o)s-hi la lluna
faig d'ells tot lo que vull.

Jo me'n rento ben neta
en colònia de l'aixeta,
(n)i pintures ni les manicures
jo no hi vu(i) tratar.

Jo no sóc xerraire, no sóc embustera,
jo no trato gaire, ni sóc xafardera,
i de cara a cara jo dic la vritat:
sóc catalana dels quatre costats,
ja ho sa(t)s.