Som deu noies per casar,
i ara anem a passejar,
jo l’Anneta,
jo Laieta,
(...) Paulina
jo (...)
oé,
jo Maria, jo Mercè;
jo l’airosa Montserrat,
jo la xica Trinitat,
jo la Teresona,
tabé hi ha l’Angelona.

El bon rei es vol casar,
una noia vol triar.
No és l’Anneta,
no és Laie(ta),
(...)

       -I després a l'últim de tot (…) diu:-

es casa a(mb) l’Angelona.
Lala, laralà, lala (…)

La gallina politana
que en fa un ou cada se(t)mana.
Pon-hi un, pon-hi dos,
pon-hi tre(s), pon-hi quatre,
pon-hi cinc, pon-hi sis,
pon-hi set, pon-hi vui(t),
pon-hi nou, pon-hi deu,
la gallina de la Seu
m'ha dit que treguessis
aquest sant bon peu.

Terra d'escudella, dones!

Al carrer del mig
hi ha una tavernera
que tira aiga al vi,
mireu la trapassera.
Zum, zum, zum!
La gran trapassera!

Viva els tres reis
de l'Orient,
que porten coses
per tota la gent!
Una llangonissa
per demà anar missa;

       -Que això ja no es diu...-

un turró
que serà ben bo;
un tai de pa
pel meu germà;
un got de vi
pel meu padrí.

Tió, tió
caga un turró
d'aquell(s) tan bo;
si no vols cagar,
cop de bastó.

Muntanyes del Canigó,   muntanyes altes,
de les nines no us en fieu,   totes són falses.
Amb la filla d'un tinent   io en festejava;
per tenir-la ben segura,   l'he enjoiada.
N'hi he comprat racades d’or,   anells de plata;
quan enjoiada ha sigut,   me l'han casada.
L'han donada en un gavatx,   malaguanyada;
el cap (e)s (ha)gués pogut trencar   entrant a Espanya.

La senyora Xeremina
es trobava malament;
tenia una neboda,
l'estimava amargament.

(I)a li'n diu: -Noia,
vés cap al barri,
veure si trobes
algun notari;
diga-li que entri
aquí un moment
que (i)o desitjo
fer testament!

Déu vos guard, senyor notari.
-Déu vos guard, la Xeremina.
-Tinc un ull que s'amacluca...

Escolti bé, senyor notari
les parauletes que li'n diré:
deixo a la meva neboda
un ventall per ventar el foc,
un sitrell que no hi ha oli,
una tassa i un got.

Mitja lliureta
de terregada,
una escombreta
i una flassada
i un fregall nou
per fregar el pis
que li duri
fins el mil nou-cents sis!

Jo en sóc la filosa 
de veu reganyosa
que en passo la vida
filant al carrer;
en sé un(a) història, 
la sé de memòria,
veniu-me a la vora 
i us la contaré.

Per anys endarrere,
quan (i)o encara n’era
petita com ara 
els que m’escolteu,
mon avi tenia 
aquella masia
que a terra ruïnes 
encara hi veieu.

Vin(gu)eren les guerres 
trinxaren les terres,
i tot ho cremaren
el foc dels canons;
quan l’avi va veure 
tant mals, el va creure
tenir la misèria
pels quatre cantons.

Els meus pares baixaren
al poble i trobàrem
la mare, un fus noble,
i el pare, un teler;
el pare teixia
de nit i de dia,
la mare filava
i al mig del carrer.

A còpi(a) d’anyades,
treballs i suades,
lograren mons pares
tornar a ser rics.
Aquí tens, filla meva,
la missió teva.
Em deia la mare
posant els meus dits.

Aquesta filosa
de fusta amorosa
per ella nosaltres
tornem a ser rics;
treballa, estudia,
de nit i de dia
això ha de lliurar-te
dels teus enemics.

Tothom me diu vella,
tothom m’aconsella
que en deixi la feina
pel qui la pot fer;
però mentre jo amb força
el fil pugui tòrc(re),
la meva filosa
ja mai deixaré.

Altre cop Pasqua florida
fa reviure nostre cor,
altra volta el jorn convida
a fer-ne ofrenes a l’amor.
La ocellada en sa niuada
i les flors en son capell
bé pregonen la diada,
que en natura tot és bell.

Eixa nit és nit de joia,
tot respira amor i fe;
canta el jove per sa noia,
explicant-li son voler.
Nostre càntic d’alegria,
entonat durant la nit,
per les noies rebut sia
amb plaer indefinit.

Visca la Pasqua,
Pasqua florida,
amb cantúries
per els carrers.

Visca la Pasqua,
Pasqua florida,
amb cantúries
per els carrers.