Las bombas destruyen las ciudades,
los hombres pasan calamidades,
pero el fa(s)cismo no entrará;
la sangre de los trabajadores
no deja que nuestros opresores
vengan aquí a operar.

I el patrio (?) se ha equivocado:
él mi(s)mo pisa su cruz
(?)
no cree ni en Dios ni en Jesús.

Bomba (?),
bomba (?) en campaña,
heridos de gravedad.
La infermera l(o) curaba
aquella herida mortal.
Dijo: -Salud, compañeros!
Y así ayer alguien le contestó:
-Pronto verás la trinchera,
camarada de mi amor.

Meu pare és fill de Girona,
la mare de Barcelona,
no en puc ser més catalana,
jo en sóc vigatana,
sóc filla de Vic.

El mocador me acomoda,
jo no estalvio la roba,
que duc llargues les faldilles
i les pantorrilles
no vull ensenyar.

Jo no sóc xerraire
ni sóc xafardera,
jo no parlo gaire
ni sóc embustera,
i de quatre cares
(a) us dic la vritat:
que sóc catalana,
per quatre costats,
ja ho saps.

El meu nòvio (...)
perquè en sóc tan neta i fina,
però no em fa res que m'ho canti
-Apa, no s'espanti, 
sèria li'n vaig dir.

Jo no sóc xerraire
ni sóc xafardera,
jo no parlo gaire
ni sóc embustera,
i de quatre cares
(a) us dic la vritat:
que sóc catalana,
per quatre costats,
ja ho saps.

Demà a la tarda i a agont a(n)irem?
-I a la palmera, i a la palmera.
Demà a la tarda i agont a(n)irem?
-I a la palmera, que ballarem.

I un noi molt guapo em vindrà a buscar,
alt i moreno, alt i moreno.
Un noi molt guapo em vindrà a buscar,
alt i moreno per nar a ballar.

Ja som(s) al ball i ja em ve a buscar,
ja me'n pregunta, ja me'n pregunta.
Ja soms al ball i ja em ve a buscar,
ja me'n pregunta si sé saltar.

Que sí senyor, que no senyor,
que no m'hi agrada, que no m'hi agrada.
Que sí senyor, que no senyor
que no m'hi agrada fer el saltiró.

Ballar finet fa senyoret,
gaire de pressa, gaire de pressa.
Ballar finet fa senyoret,
gaire depressa fa molt ximplet.

Sabata rossa i ben pentinat,
l'americana, l'americana.
Sabata rossa i ben pentinat,
l'americana fa molt mudat.

Que sí senyor, que no senyor,
que no m'hi agrada, que no m'hi agrada.
Que sí senyor, que no senyor
que no m'hi agrada fer el saltiró.

Noies d'avui en dia esteu alerta
perquè el jovent que córre tot ho desperta.

Si algun es vol casar-se tot de seguit
aquí trobareu joves de bon partit.

En tenim de grans i guapos,
de petits i sandongueros,
de mijans i embusteros,
que tots es volen casar.

Però volen unes noies
que no siguin bescantades
que siguin molt ben honrades
i sàpiguen de ballar.

Un, dos, tres...
l'amor hi és.
Cinc, sis, set...
ja va tot dret.

Com que som gent de murga
i de gatzara
saludem a les noies
i a les casades.

Perquè aquest coro nostre tot va molt dret,
per (ai)xò se'n diu el Coro del Drapairet.

I el que vulgui venir amb nosaltres
ja pot començar d'allistar-se
que sigui de confiança
i sàpiga de cantar.

Perquè el Coro del Drapaire
en vol gent que sigui honrada,
que no sigui esvalotada
i sàpiga de ballar.

Un, dos, tres...
l'amor hi és.
Cinc, sis, set...
ja va tot dret.

Dia d'or, Pasqua florida,
si anirem a tot(s) cantons
a cantar les caramelles
i corrandes i cançons.

Portarem una cistella,
bé sabem ens servirà
per posar-hi a dintre d'ella
tot lo que ens vulgueu donar.

Algun ou o botifarra,
ll(i)ngonissa o pernil;
o bé tais de cansalada,
que potser en teniu a mils.

I si el poble ens don(a) força
molt contents tots estarem,
perquè una excursió llarga
molt aviat tots farem.

Dia d'or, Pasqua florida,
vingui el goig de la cançó,
que és promesa i beneïda,
resplendent resurrecció.

I el que porta la cistella
té unes aurelles molt grans
que si bé us fixeu amb elles
les adrecen nostres cants.

Porta una cua curta
(a)mb un llacet molt eixorit;
quatre potes que caminen
i uns ulls que hi veuen de nits.

N'és valenta com un roure,
sols desitja caminar
perquè la cistella plena
a casa puguem emportar.

I si el poble ens dón(a) força
molt contents tots estarem,
perquè una excursió llarga
ben aviat tots farem.

Dia d'or, Pasqua florida,
vingui el goig de la cançó
que és promesa i beneïda,
resplendent resurrecció.

Un petó no va mai sol quan va de veres,
per (ai)xò diuen que els petons com les cireres,
després d’un en vénen molts.
Noies si no voleu pols,
noies si no voleu pols
no aneu a l’era.

Quan la nit de Sant Joan és arribada,
no hi ha noia que no estigui enamorada.
Nena, deixa’t fer un petó...
nena, deixa’t fer un petó...
quan tot baix a cau d’orella sento això.

Deixa que et besi nineta la cirereta de ta boqueta;
més petons, nina, et faria que fruits tindria cap cirerer.

Un petó no va mai sol quan va de veres,
per (ai)xò diuen que els petons i les cireres,
després d’un en vénen molts, 
després d’un en vénen molts. 
Noies si no voleu pols .... 
Noies si no voleu pols ....
No aneu a l’era.

I els rius de Xauxa
no són pas com els d'aquí:
en quests hi raja aigua
i en aquells hi raja vi.
Les fonts sempre ragen,
no paren ni un sol moment;
xampany i canya,
rom i aiguardent.

Marxem, marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa i no ens entretinguem.

Allà els pagesos
no paguen consums
i fer tiberis
són el(s) principals costums.
Ningú treballa
prò de fam ningú en pateix
i tots traginen
set robes de greix.

Marxem, marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa i no ens entretinguem.

I allà les llebres
són grosses com el(s) moltons,
les ll(i)ngonisses
que les troben pels racons.
I de cinquenes
ja ningú faltar faltat (?)
ningú treballa:
hi ha la llibertat.

Marxem, marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa i no ens entretinguem.

I allà les noies
no presum(en) tant
i allà acostumen
portar el polissó endavant;
no gasten polvos,
però tampoc no fan patir
i no es de(s)maien
tant com les d'aquí.

Marxem, marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa i no ens entretinguem.

I a la plana d’Empordà   s’hi recull molt bona anyada;
n’hi ha un roseret de flors   carregat de roses blanques.
Al matí tira a ponent,   a les nou la marinada,
i al mi(g)dia ven de baix   i a la tarda tramuntana.
Matinet me'n llevo(c) jo,   matinet a punta d'alba;
me'n vaig a la vora del foc   a conversar amb la criada;
les paraules que li dic:   -Criada, per què no et cases?
-Casada podria ser,   però el teu amor jo esperava;
ser casada amb un hereu,   ser jove de bona casa.
I ara l'ofici del trigairot   en a mi no m'agrada gaire;
amb els esclops desganxolats,   la meitat del temps descalços.
Passa una pedregada a l'istiu,   ja se'ns ha emportat l'anyada,
i a demés de tot això,   de què farem de la mainada?
-Els hi comprarem un cistellet,   tindran la vida gu(a)nyada;
se n'iran pel mont enllà,   trobaran pareies que llauren.
-I agon van aquests noiets,   i agon va aquesta mainada?
S'ho deuen (ha)ver gastat tot   del seu pare i la se(u) mare.
Se'ls hi deuen (ha)ver gastat tot   pels saraus i les ballades.

Lan-turi-larí-lariró.
Lan-turi-larí-lariraina.

Pirineu, tes blanques comes
parlen a l'eternitat
dels combats i les victòries
ets emblema immaculat.

Front altiu de nostra terra
amb el més (...)
et proclamo, dolça serra,
de l(a) serr(a) la millor.

Pirineu, serra estimada
sobre el cap aixeca el front
perquè ets tu, muntanya aimada,
la més bella d'aquest món.

Si d'aquí em treien un dia
fóra aital el meu sofrir,
Pirineu, que d'enyorança
no trigaria a morir.

Cantem, cantem ninetes
que el burro està malalt,
té mal a la poteta
i el ventre li'n fa mal.

No en pot menjar civada
sinó pinyons pelats,
no en pot dormir a l'estable
sinó en un matalàs,
tris-tras, tris-tras.