Observacions:

Aureli Capmany publica com a primera cançó del seu "Cançoner Popular" (1901) "El cant dels ocells". A les notes en l'edició de 1903, hi apareix el comentari següent:

"... Altra variant coneixem, y es de contrabandistes, molt escampada per les comarques gironines, havent-se trobat a Banyoles y a Sant Miquel de Campmajor, prop de Besalú...".

Però d'on provenien les informacions d'Aureli Capmany? N'hem trobat algunes pistes:

Sobre la cançó recollida a Banyoles, n'hem trobat restes als microfilms de l'Obra del Cançoner Popular (materials de Rossend Serra i Pagès): la lletra dictada – sense música – per Pere Alsius i Torrent (1839-1915) en data indeterminada (probablement any 1900).

Referent a Sant Miquel de Campmajor, al número 35 de la revista "Lo Pensament Catalá" (desembre de 1901), Joaquim Matas, notari de Besalú i historiador, escrivia:

"... en lo número de 31 de Mars de 1901 de dita revista vaig veurer una cançó popular catalana, nomenada lo «Cant deis aucells» dedicada al naxement del Salvador y al veurer la música reconeguí en ella la de un cant que, referintse á lladres ó á contrabandistes ó trabucaires, havía sentit cantar poch havía, á Sant Miquel de Campmajor, per tres ferrers al compás de sos martells y malls, tot allisant los caps d' un fusell de carro, y me admirá lo molt que s'esqueya la música, ab les veus de aquells homens y l'assumpto ben diferent de cants d'aucells, que tractava; puix recordo que hi sortía un capitá de molta forsa y valentía, que feya fer rotllo als contraris: es un cant molt de la terra y ben ensopegat...".

Més tard, també Joaquim Pecanins recollia – probablement al Lluçanès – una versió de la cançó, anomenada "El contrabandista", i que va incloure al recull de cançons populars premiades a la segona Festa de la Música Catalana organitzada per l'Orfeó Català, l'any 1905.

"Els contrabandistes" també la trobem publicada dintre "De la cançó popular catalana" (1917), de Lluís Millet o al Cançoner del Ripollès, en un parell de versions recollides a Ripoll entre els anys 1918 i 1919. Més tard, Joan Amades en publica una versió de Pardines (Ripollès) de l'any 1922 al "Costumari Català".

A les publicacions de l'Obra del Cançoner Popular en trobem algunes versions: per exemple la d'un home de St. Julià de Cerdanyola (Berguedà) l'any 1926 o una altra recollida a Boí (Alta Ribagorça) l'any 1929.

Casualment o no, a casa la Leonor baixaven a feinejar segadors de Falgons i de Sant Miquel de Campmajor, un dels primers llocs on es va localitzar aquesta cançó.