La vella i l'estudiant

Nom de l'informant: Montserrat Torres i Penya

Data i lloc de naixement: 26/02/1935 (Barcelona)

Municipi de residència: Navata

On, com i de qui la va aprendre: De la seva sogra, originària de Roda de Ter, que la cantava al seu fill.

Lletra:

A Madrid (a) hi ha una vella, passa de cent i un any,
ella es pentina i es renta   com les nines als quinze anys.
-Galan jove, si m’aimessis, en series ric marxant,
no en veuries vi del negre,   que el veuries del més blanc.
(I)a se'n van a cal notari   a tirar els papers envant;
el notari se n’adona que domés en té un queixal,
i encara se li movia   com les fulles en el ram.
El diumenge són les noces i el dilluns ja l’enterrà(ve)n;
estudiant va al radera amb un frubiol sonant.

Que la veia rum, rum,
que la veia rum rai.

Observacions:

És una balada recollida en diferents cançoners i amb diverses variants, sobretot melòdiques. També trobar-se sota el nom de "La vella" i la història pot estar localitzada també a Mallorca o París.

Aquí n'hi ha una exemple a "Cansons de la Terra I" de Pelagi Briz.

Hem trobat una versió amb una melodia molt semblant al volum II de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, recollida l'any 1923 a la Vall de Bianya d'un home nascut a Joanetes (Garrotxa).

Segons Aureli Capmany, al "Cançoner Popular" de 1901, era una cançó també popular al nord d'Itàlia, França i la Provença. D'aquesta última regió és d'on podria haver vingut, amb el títol original de "La vella de París" però, en arribar a casa nostra, se n'haurien originat altres versions.

N'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard.

Entrevista realitzada per Albert Massip, el maig de 2013.