Fes-te encí, fes-te ençà

Nom de l'informant: Jaume Costa i Basagañas "Jaumet del Guillot"

Data i lloc de naixement: 1922

Municipi de residència: Camprodon

Lletra:

Fes-te encí, fes-te ençà,
que em fas nosa, que em fas nosa;
fes-te encí, fes-te ençà,
que em fas nosa per ballar.

Quan el pare no en té pa
la canalla, la canalla,
quan el pare no en té pa
la canalla fa ballar.

Quan el pare no en té vi
la canalla, la canalla,
quan el pare no en té vi
la canalla fa dormir.

Observacions:

Es tracta d'una cançó coneguda també com a ballet (galop de cortesia) que trobem també amb el nom de "Fes-te encí, fes-te enllà". Tot i que no ho hem pogut comprovar, sembla que com a mínim la primera cantarella la trobem recollida per Vicenç Bosch l'any 1906 dintre "Balls antics del Pallars"; així ho expliquen Francesc Pujol i Joan Amades al "Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" (1936).

Amb aquesta forma que presentem, també la recull Josep Crivillé al cançoner "Música Tradicional Catalana I - Infants" (1981).

La segona cantarella és una cançó de ball rodó infantil de la qual en tenim una primera referència dins "Jochs de la infancia" (1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós, amb la mateixa lletra:

Sembla però que la cançó és més antiga: Francesc Pujol i Joan Amades recullen al "Diccionari de la Dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors" (1936) escriuen de l'existència d'un manuscrit del segle XVIII, segurament barceloní, per a ús d'un sonador de violí que conté una tonada amb el nom de "Villano" i que és una variant de "Quan el pare no té pa".

També està documentada en diversos manuscrits de llibertats d'orgue del s. XIX com a cançó popular i sota el títol de "Lo villano no té pa" (Banyoles) o "Lo para no té pa". Les llibertats d'orgue eren reculls de música profana i de balls populars que utilitzaven els organistes d'església en diversos moments festius.

En Jaumet del Guillot vivia a Freixenet de Dalt (Camprodon).

Enregistrament realitzat per Josep Ma. Massip, el febrer de 2009, en el marc de la investigació sobre el llop a Catalunya. L'acompanya l'escriptor i fotògraf, Ernest Costa. La fotografia i la informació biogràfica està extreta del diari Nació Digital.