signatura_PNC2022.jpg

Cançó de l'amor que passa

Nom de l'informant: Salvador Claret i Naspleda

Data i lloc de naixement: 31/08/1909 (Vilanna - Bescanó)

Municipi de residència: Sils

On, com i de qui la va aprendre: La cantava Emili Vendrell -pare-

Fotografia de l'informant

Lletra:

I a dessota d'un t(a)ronger
tres minyonetes cantaven:
una té la trena d'or,
l'a(l)tre és pruna i (as)sole(i)ada,
un(es) d'elles, trumlai-dum,
té un despèl a la mirada.

I amor passava de llarg,
amor, rialles i fressa d'ales.

Un suspir sembla l'ore(ig)?
i el cant fa remor d'onades
i l'aire és més fresc i fi
que l'arena de la platja.
Sota del t(a)ronger hi ha al mar
mentre la tarda s'acaba.

I amor passava de llarg
i amor i et som vist a cada galta.

Observacions:

És un fragment de la cançó de l'any 1925 anomenada "Cançó de l'amor que passa", escrita per Tomàs Garcés i musicada per Eduard Toldrà.

Salvador Claret recorda la versió cantada per Emili Vendrell, enregistrada l'any 1927, al Teatre Principal de Girona.

Salvador Claret va dedicar gran part de la seva vida a l’automobilisme, ja des del 1934 en què obre a Girona el Garatge Central  i on més tard, el 1936, hi muntarà la primera autoescola gironina. Amb una innata visió de futur construirà, el 1948 l'Hostal de la Selva, al terme municipal de Sils, unes instal·lacions totalment avantguardistes: habitacions en petites casetes individuals, restaurant, garatge, servei de grua, gasolinera, taller mecànic, etc., tot el necessari per al viatger i turista que visitava el nostre país en automòbil. De nou, aquesta instal·lació fou la pionera de les construïdes molt més tard al peu de la carretera nacional. Posteriorment, el 1959, obrirà una altra instal·lació hotelera, també a Sils i a la carretera nacional II, l'Hostal del Rolls, que serà un dels edificis més singulars, per la seva forma i decoració, dels anys 1960. Aquesta activitat turística li va ser reconeguda amb la Medalla al Mérito Turístico el 1969.

Però la seva gran tasca i per la qual és conegut i reconegut internacionalment, és per la recerca i  recuperació de gran quantitat de material de Patrimoni Tècnic, d’automoció i agrícola, iniciada als anys seixanta, per la qual se'l considerà un dels primers protectors d’aquest patrimoni a Espanya. Aquesta ingent tasca donarà lloc a la creació de la Col·lecció d’Automòbils Salvador Claret a Sils, museu que conté actualment més de 300 peces entre automòbils, motocicletes, bicicletes i diferents peces d’automoció i que forma part del Sistema de Museus del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. No sols el seu treball va ésser de recerca, sinó que, amb l’historiador Joaquim Ciuró i Gabarró, va publicar i difondre el primer llibre sobre la història de l’automobilisme espanyol: Historia del automóvil en España.

La seva gran dedicació a l’automòbil el portà a practicar l’automobilisme esportiu participant amb  moltes  curses, algunes amb caràcter benèfic, com la cursa a favor del Socors Roig Internacional que es va córrer al Circuit de Montjuic durant la Guerra Civil  i en la que hi participà amb l’automòbil cedit per l’actriu Madeleine Caroll. Més tard, el 1953 crea, juntament amb Giovanni Pazé,  la Organización Internacional de Competiciones Automovilíticas ( OICA ), que desenvoluparà diferents competicions  d’automòbils “midgets “,  tant a Espanya com a França i Portugal i en les quals hi participà  molt activament. També fou fundador del Motor Club Girona, el 1959, entitat que organitzarà a la ciutat diferents curses del Campionat  d’Espanya de Velocitat de motociclisme i de karts,  utilitzant, com a circuits, traçats urbans dins de Girona  i curses de motocross, així com  la organització de la I Caravana Internacional de Coches Vetustos Girona Costa Brava.
El 1978, en nom de la Col·leccio d’Automobils Salvador Claret organitzarà la primera edició  de la Llotja de l´Automòbil i la Moto Antiga de Sils, primera fira mercat de venda de recanvis i vehicles antics  a l´Estat Espanyol.

No obstant, tot i la seva llarguíssima trajectòria automobilística, a Girona sempre el recordaran com el primer  i potser l’únic que es va aventurar a baixar les escales de la catedral en cotxe.

Entrevista realitzada per Àngel Daban, a finals dels anys 70 o inicis dels 80 del s.XX.  La informació biogràfica i la fotografia ha estat proporcionada per la mateixa família del cantador.