Un divino vull cantar

Nom de l'informant: Julià Pascual i Pagès "Mossèn Julià"

Data i lloc de naixement: 21/12/1912 (Camprodon)

Municipi de residència: Vilallonga de Ter

Lletra:

Un divino vu(i) cantar,   del bon Déu, el ver Messies,
de la mort i passió   que el Divendres Sant patia.
De com està a baix a l’hort,   amb el cor ple d'agonia,
ja en baixa un àngel del cel,   davant seu s’apareixia.
Diu-li que n'ha de morir,   si el món salvar volia.
-Moriré pel(s) pecadors,   compliré la profecia.

Camillers que aneu davant,
camillers que aneu davant,
venteu tres trucs a la porta,
venteu tres trucs a la porta.

(?) que dormiran,
(?) que dormiran,
(?) baixeu a obrir,
(?) baixeu a obrir.

Encara que anem de nits,
encara que anem de nits,
no som gent de mala vida,
no som gent de mala vida.

Som(se) servidors de Déu,
som(se) servidors de Déu,
i de la Verge Maria,
i de la Verge Maria.

Observacions:

Es tracta d'una balada sobre la Passió de Jesús. Ja la recull Milà i Fontanals l'any 1882 al "Romancerillo catalán" com a cançó de Passió. També la trobem aplegada dintre "De la cançó popular catalana" (1917), de Lluís Millet, o al Cançoner del Ripollès, recollida a Ripoll entre els anys 1918 i 1919. Més tard, l'any 1931 la recollia Sara Llorens al Cançoner de Pineda.

Les últimes quatre estrofes són exemples de corrandes de caramelles, amb moltes combinacions i variants arreu. A l'Obra del Cançoner Popular hi trobem recollida la penúltima en diverses ocasions, en aquesta versió recollida a Olot l'any 1926, a Lladó l'any 1927 com a corranda de caramelles i al Rosselló l'any 1930, també com a corranda de caramelles lligada a "Marieta cistellera". L'última no l'hem trobada en cap cançoner antic, però la tenim recollida en aquest mateix arxiu a Sant Hilari Sacalm.

També les recull Artur Blasco, dintre "A Peu pels camins dels Cançoner", a Molló (Ripollès), l'any 2005.

Mossèn Julià Pascual i Pagès va néixer a Camprodon el 21 de desembre de 1912, en una casa que en deien Can Diumenge. Tenia quatre germans: en Manel, la Carmen, la Maria i la Joaquima, tots solters. Tenien una botiga de roba, que en diuen Can Perals.

Mn. Julià va fer els estudis eclesiàstics al Seminari de Girona des del 1925 al 1940, i fou ordenat prevere el 7 de juny de 1940. Exercí el ministeri sacerdotal com a vicari de Llagostera, el 2 de novembre de 1940; ecònom de Gaserans i encarregat de Grions, l’1 de juliol de 1941; rector de Gaserans i continuà com a encarregat de Grions el 6 de setembre de 1946.

El bisbat de Girona el destinà a la parròquia de Vilallonga de Ter, com a regent, el 20 de febrer de 1951 i durant 35 anys; ecònom de Vilallonga de Ter, el 28 de octubre de 1956; rector de Vilallonga de Ter, el 2 de desembre de 1956. Amb la rectificació dels límits del Bisbat de Girona feta per la Santa Seu, el 6 de juny de 1957, la parròquia de Vilallonga de Ter passà a formar part del Bisbat de Vic.

Fou jubilat el 31 d’agost de 1986, després de 46 anys de vida dedicada a la fe i a la vocació pels altres. Un cop jubilat, va marxar de Vilallonga de Ter i residí a Camprodon. El dia 11 de novembre de 1989 ens va deixar per sempre Mossèn Julià, a l’edat de 77 anys.

Entrevista realitzada per Jaume Arnella, a inicis dels anys 80. La informació biogràfica del cantador ha estat extreta d'un article escrit per Josep Pla a la revista "Sant Feliu Diu - Revista de Sant Feliu de Buixalleu" del febrer de 2008.