Jo sé una cançó

Nom de l'informant: Montserrat Molar i Casassa

Data i lloc de naixement: 27/04/1927 (Sarrià de Ter)

Municipi de residència: Sarrià de Ter

On, com i de qui la va aprendre: Es cantava a casa. La va aprendre de la seva tia Francisqueta que, juntament amb el seu marit, vivia a la mateixa llar.

Lletra:

Io sé una cançó
de fil i cotó,
campanes de plata
i barret de senyor.

Senyora Isabel,
de cal Coronel:
io em vull casar amb vós,
farem botifarres
del ventre del gos.

Observacions:

Hem trobat aquests primers versos al cançoner de Joan Amades (jo sé una cançó / de mel i mató) i en alguns reculls del País Valencià.

L'hem trobada dintre "Ethologia de Blanes", un llibre sobre el folklore d'aquesta població escrit l'any 1886 per Josep Cortils i Vieta:

Jo sé una cansó
De mel y mató.
Dú calsas de panyo,
Barret de senyó',
Las calsas li cáuhen,
Se li solta l' molí,
¡Zinch, zinch, las figas á quatre!
¡Zinch, zinch, las pansas á cinch!

Gairebé les dues mateixes estrofes juntes que presentem, les trobem en un "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya" (n.21) de l'any 1896 recollides a Talarn (Pallars Jussà):

Jo'n sé una cançó

de fil y cotó,

campanes de plata,

barret de senyó.

Senyor Comandant,

casemnos tots dos:

farem butifarres

dels tripes d'un goç.

Segons la Montserrat, aquestes lletres i tonades les cantaven les mares i les iaies a qualsevol hora del dia, en qualsevol de les moltes estones en què convivien a les llars persones de diverses generacions. Unes acompanyaven les tasques habituals de cuinar, rentar la roba o conrear l’hort, tan típics de les poblacions banyades per rius com Sarrià de Ter. Sovint es cantaven als vespres, havent sopat, abans d’anar a dormir, en moments d’oci i de jocs. Aquestes són algunes de les que va aprendre i cantar, en aquest entorn, Montserrat Molar i Casassa.

Entrevista, informació, fotografia realitzada per Alda Rodríguez, el març de 2015