signatura_PNC2022.jpg

El serafí daurat

Nom de l'informant: Montserrat Molar i Casassa

Data i lloc de naixement: 27/04/1927 (Sarrià de Ter)

Municipi de residència: Sarrià de Ter

On, com i de qui la va aprendre: Es cantava a casa, amb especial emoció.

Fotografia de l'informant

Lletra:

Un diumenge al dematí,   missa a Sant Francisco anava,
i a la Verge del Roser   de tot cor li demanava
que me’n fes sortir l’amor   d’aquella rosa encarnada,
d’aquell serafí pintat,   mirall de la meva cara.
Puix com Déu ho ha volgut,   quan jo sortia, ella entrava,
i ella, en veure’m a n'a mi,   cau a terra i se’n desmaia.
-No et desmaiïs, dolç amor,   no perdis la confiança,
que abans jo no et deixaré,   la mar quedarà sense aigua.
Ja l’agafa per un braç,   l’acompanya amb la seu mare.
-Ai, mare, m’hi vull casar   amb la meva enamorada!
-Casa-t’hi, casa-t’hi, fill,   casa-t’hi, si tant t’agrada,
pro una cosa et vull dir, fill:   si tens penes, te’ls espasses.
-Si en tinc, me les passaré,   hauré de fer com fan els altres:
treure-me la son dels ulls   i la rampa de les cames.

Observacions:

Amades ofereix una versió similar d'aquesta balada a la revista "Excursions", núm. 51 (juliol de 1919). El 1935 la va incloure amb el títol que presentem al volum "Cançons populars novel·lesques i cavalleresques". En feia el comentari següent:

"XXIX El serafí daurat.—És ben expressiva i plena de fort realisme. La poesia és de mèrit escàs. La tonada, ben harmoniosa, concorda amb el sentiment del text i és de condició molt superior a aquest. Ha estat recollida a Barcelona, de boca de Teresa Gelats.— Il·lustrada per Rafael Araixa".

Més tard, va ser reeditada al "Cançoner" de l'editorial Selecta (1951, núm. 2213).

Teresa Gelats i Grinyó (1855-1937) va ser la mare de Joan Amades.

 

Segons la Montserrat, el text és atribuïble al seu oncle, Mossèn Josep Casassa i Tassis (1903-1936), poeta, home de teatre i folklorista, col·laborador de Joan Amades i guanyador dels Jocs Florals de Barcelona amb diverses composicions. En una ocasió hauria presentat als Jocs Florals aquest poema-cançó, que hauria signat amb el nom de la seva germana i mare de la cantadora, Maria Casassa i Tassis. Sabem, però, que Amades ja va recollir la balada el 1919, quan Mn. Casassa només tenia 16 anys. Mossèn Casassa va ser assassinat a principis de la Guerra Civil, quan era vicari de Sant Joan les Fonts.

Entrevista, informació i fotografia realitzada per Alda Rodríguez, el març de 2015.