Noia no t'hi casis

Nom de l'informant: Manela Gussinyer i Mas

Data i lloc de naixement: 19/03/1908

Municipi de residència: Banyoles

On, com i de qui la va aprendre: De petita, l'havia sentida de la cuidadora de la mainada de ca l'Hostench, de la fàbrica de pastes.

Lletra:

Noia no t'hi casis,
no t'hi casis no.
Noia no t'hi casis,
noia no t'hi casis.
Noia no t'hi casis
amb cap teixidor.

Que el dilluns fan festa
i el dimarts també
tota la setmana,
tota la setmana,
tota la setmana
no toquen teler.

El dissabte al vespre:
- Dona, dem sopar.
- Do'm la setmanada,
do'm la setmanada,
do'm la setmanada
i aniré a comprar.

Observacions:

En alguns reculls, com per exemple a l'Obra del Cançoner Popular, l'anomenen la cançó de "El teixidor" o "No t'hi casis".

Joan Amades la classifica dintre l'apartat de Cançons de ball rodó infantil i la descriu com a cançó per fer enfadar els teixidors abans de la introducció dels telers mecànics. Apuntem la lletra que ell recull al seu cançoner:

Ai, noia, no et casis

amb cap teixidor

que et vindrà borratxo

i et darà bastó.

El dissabte al vespre

ja se'n va al cafè;

de la setmanada

no n'hi queda res;

ja se'n va a casa:

"Noia, do'm sopar."

"Do'm la setmanada,

que en'niré a buscar."

Ja s'alça de taula,

ja n'hi tira un plat;

se'n va a ca sa mare

amb el cap trencat.

"Ai, filleta meva,

què és estat això?"

"M'ha vingut borratxo

i m'ha dat bastó."

"Ai, filleta meva!,

m'haguessis cregut,

fores ben casada

amb un geperut."

També apareix la cançó al Cançoner del Ripollès, recollida a Les Llosses l'any 1920. Sara Llorens, al Cançoner de Pineda (1931), recull una versió d'aquesta cançó amb el títol "La setmana perduda".

Artur Blasco en recull unes quantes versions dins els volums de "A Peu pels camins del Cançoner".

Gravació feta per dues de les seves nétes, a finals dels anys 80. Cassete proporcionat per la família Vila-Cruells.