signatura_PNC2022.jpg

A la voreta d'un bosc de pins

Nom de l'informant: Cèsar Lahoz i Quijera

Data i lloc de naixement: 1931

Municipi de residència: Sant Hilari Sacalm

Lletra:

A la voreta d'un bosc de pins,
sentint l'auflaire, sentint l'auflaire,
a la voreta d'un bosc de pins,
sentint l'auflaire del(s) romanins.

De les farigoles i ginestetes,
margaridetes i llessamins, 
llessamins.

La gentil nena guardant un ramat
de bocs i cabretes n'estava guardant,
contenta guardava, passa son aimant
que per ell collia violetes del camp.

Li'n fa la nina, li'n fa la nina
i un hermós ram,
per entregar-lo, per a donar-lo
i en son aimant.

Lo marge en cerca
li'n va portar,
lo flobiolaire li'n feu tocar,
lo marge en cerca
li'n va portar,
que (i)a està n'(a)imada en so costat.

Oh, ditxosa nena meva,
n'hem vingut un estimat
per veure si amb mi pensaves,
con un pronto te olvidar (?)
los dos se ajuntaron
sus labios de ri(co) coral, 
ri(co) coral.

Cuantos besos se donaron,
llorando por siempre amar,
llorando por siempre amar,
por siempre amar.

Observacions:

És una cançó de caramelles de Sant Hilari que no em sabut localitzar enlloc més.

En Cèsar tocava la trompeta a la mili i havia cantat al cor Guilleries (o cor d'en Pau Torner). L'any 1958 va iniciar la banda de trompetes i tambors del Via Crucis.

 

La coral d'en Pau Torner estava formada per gent de bosc i obrers. Eren uns 40 o 50 homes que baixaven al poble expressament per assajar els dissabtes i diumenges a la tarda. Cantaven a l'església, a la processó de Setmana Santa i per Pasqua (caramelles i sardanes). En Pau Torner (Pau Ridaura de nom i torner d'ofici) també va ser el director de l'Orfeó Guilleries, i durant un temps va tocar el fiscorn i la tenora en una orquestra d'Arbúcies.

Gravació extreta del treball d'Antoni Miralpeix "La música tradicional a St. Hilari" (1999).