Escarbat bum-bum

Nom de l'informant: Maria Gironès i Sala

Data i lloc de naixement: 15/04/1923 (Salt)

Municipi de residència: Banyoles

On, com i de qui la va aprendre: De la seva mare.

Lletra:

Escarbat bum-bum
pos(a)-hi oli, pos(a)-hi oli;
escarbat bum-bum
pos(a)-hi oli en el llum.

Si al llum no n'hi ha
l'escalfeta, l'escalfeta;
si al llum no n'hi ha
l'escalfeta si n'hi haurà.

Observacions:

La primera referència en català que tenim d'aquesta cançó és al "Diccionari de la llengua catalana ab la correspondència castellana y llatina", de Pere Labèrnia, l'any 1839. En la segona reedició del 1864, trobem definit "Escarabat bum bum" com un joc que es juga de la mateixa manera que "Bernat, Bernat endevina qui t'ha pegat":

"Joch de noys en que tenen tapat de ulls al que para y 'ls altres apartats teñen tapât de ulls al que para y ls altres apartats; vá un li pega un сор y se n torna, desprès vá'l que para y si endevina qui li ha donat lo cop para aquest en lloch sèu".

L'any 1874 la recull també Francesc de Sales Maspons i Labrós dintre "Jochs de la infancia" de:

El juliol de l'any 1878 Joaquim Maria Bartrina dintre la revista "La Renaixensa" explica la possibilitat que aquesta cançó popular podria ser l'evolució catalana de "Escarbot le brun", un dels 216 jocs populars que només anomena l'escriptor Franços Rabelais, l'any 1534, al llibre "La vie très horrifique du grand Gargantua". Vegem-ho aquí en una edició del 1659.

Ja al s.XX, el joc l'hem trobat explicat també al número 21 de la revista infantil "En Patufet" (1904), al llibre "Zoologia popular" (1910) de Cels Gomis i al recull "Cançons i jocs populars de la infantesa" (1923) d'Aureli Capmany i Mn. Francesc Baldelló.

També sembla que va ser adaptada a inicis dels anys 20 pel músic i pedagog Joan Llongueres per ser ensenyada a les escoles.

Joan Amades recull el joc i la cançó al "Costumari català" (1952):

Enregistrament realitzat el juliol de 2014 per Albert Massip.