Casada amb un vellot

Nom de l'informant: Lluís Massanelles i Dilmé

Data i lloc de naixement: 17/09/1937 (Montagut)

Municipi de residència: Besalú

On, com i de qui la va aprendre: Per casa, de la família, dels veïns i amics del poble.

Lletra:

Rossinyol, bon rossinyol, tu que fas llargues volades,
iràs altra part de mar   a portar-ne una ambaixada,
i diràs als meus parents   que el meu pare m'hi ha casada.
M'hi ha casat amb un ve(i) ve(i)ot,   que no el vu(i) ni me agrada;
fa set anys que som(s) casats, i mai més no ens hem vist la cara
sinó un dia per descuit   en el replà de l'escala.
Ja me'n venta cossa al cul   i me'n tira al fons de l’escala,
i m'en diu si em som fet mal:   -Tres costelles ne tinc trencades.
-Tres costelles no és re,   si fos la nou del coll, encara,
com que no ets bona per res,   si no per covar llocades.
Com els polls en faran piu, piu, els hi en donaràs civada;
com els polls en faran cloc, cloc, els (a) portaré a la plaça.
I em diran: -De qui és aquesta llocada?   -Jo mateixa me l'he covada.

Observacions:

Es tracta d'una balada que ja recopilava Milà i Fontanals al "Romancerillo catalán" (1882) amb el títol "Mensaje a los parientes". L'hem trobada recollida en tres ocasions al "Cançoner del Ripollès" (1919 a Ripoll i 1920 a Les Llosses). Joan Amades la recull al seu cançoner en una versió de l'any 1922.

A l'Obra del Cançoner Popular la trobem recollida diverses vegades amb aquest mateix títol (als anys 1924-1925 o 1934) o amb d'altres (1922 i 1928).

N'hem trobat també una variant al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975) amb el nom de "La malcasada".

Sovint es troba combinada amb "Muntanyes del Canigó", com mostren altres exemples de la balada recollits en aquest arxiu.

Entrevista realitzada per Mariona Valldepérez, amb col·laboració de Montserrat Massana, el maig de 2014.