Cançons
El cuc i l'estrella
Enregistrament realitzat l'octubre de 2025. Material cedit pel fill de la cantadora, Cesc Compte.
Un cuc de terra, un pobre cuc,
va enamorar-se d’una estrella;
ell era un cuc petit, feixuc,
ella era tota meravella.
Olariú, lariú, lariú,
riu-te’n, si vols, de la cançó,
que a mi no em fa riure, no!
El cuc de terra vers el cel
aixeca els ulls una vesprada,
a baix, la terra era un fangal,
a dalt, la volta una estelada.
Olariú, lariú, lariú,
riu-te’n, si vols, de la cançó,
que a mi no em fa riure, no!
Sempre formosa i esplendent,
va fent son curs l’hermosa estrella,
ignorant sempre, eternament,
que hi hagi un cuc que es mor per ella.
Olariú, lariú, lariú,
riu-te’n, si vols, de la cançó,
que a mi no em fa riure, no!
És una cançó d'Apel·les Mestres de l'any 1900. Un any després, la va adaptar pel teatre amb el títol "El Picarol", amb música d'Enric Granados.
La Maria Pilar va aprendre les cançons que canta anant d'excursió, a partir de la dècada de 1950. Membre de la UEC (Unió Excursionista de Catalunya) de Girona, explica que les cantaven tot fent camí i també a les acampades al foc de camp. Com apunta ella mateixa: "En els campaments de muntanya on ens trobàvem amb grups d'altres centres d'excursionistes (jo estava a la UEC de Girona però vaig tenir molta relació amb el Foment Excursionista de Barcelona) apreníem cançons dels uns i els altres. És per aquesta afició a la muntanya que moltes de les cançons que vaig aprendre són cançons de muntanya. En aquest ambient, una senyora que hi havia a la colla i que tocava el piano ens va oferir a unes quantes d’anar a casa seva un cop per setmana i aprendre-les d’una manera més formal i ortodoxa".