signatura_PNC2022.jpg

Rossinyol que vas a França

Nom de l'informant: Rosa Perpinyà i Sais

Data i lloc de naixement: 1908 (Verges)

Municipi de residència: Girona

 

Lletra:

Rossinyol, que vas a França,
rossinyol,
encomana'm a la mare,
rossinyol,
d'un bell bo(s)catge, rossinyol,
d'un vol.

I en el pare no pas gaire,
perquè m’ha mal maridada;
a un pastor me n’ha dada
que em fa guardar la ramada.
He perduda l’esquellada;
el vaquer me l’ha atrapada.
Vaquer, torna-me’n la cabra.
-Què me’n donaràs per paga?
-Un petó i una abraçada.
-Què me’n donaràs per paga?
Això són coses de mainatge;
quan tenen pa, volen formatge.

 

 

 

Observacions:

Es tracta d'una balada molt recollida en diversos cançoners.

El primer en publicar-la fou Milà i Fontanals al "Romancerillo catalán", l'any 1882, amb el títol de "Mensaje".

La publica també l'any 1901 Joan Guasch aquí, dintre "Cançons populars catalanes". Ja apareix amb la partitura i la lletra.

Més tard, l'any 1907, la trobem al Cançoner Popular d'Aureli Capmany, ja amb el títol "Lo rossinyol". L'autor l'emmarça a la regió del Rosselló.

Entre d'altres reculls, també la trobem dintre "40 cançons populars catalanes" (1909) de la Biblioteca Popular de "L'Avenç" també com a "El Rossinyol", i més tard a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, aplegada per Palmira Jacquetti el 1934.

Segons Joan Amades també trobem aquesta cançó al Llenguadoc, la Provença i al territori de l'antiga llengua d'oïl (nord de França).

Es tracta d'una balada de versos simples no cesurats, és a dir, que no formen hemistiquis com la majoria de balades.

Entrevista realitzada per Àngel Daban, el maig de 1978.