Anar al contingut
signatura_PNC2022.jpg

La presó de Lleida

Nom de l'informant: Antònia Batlle i Cabrafiga

Municipi de residència: Molló

Lletra:

N'hi ha vint-i-nou presos
a dins de la presó,
canten i s'alegren,
la vida mia,
cantant una cançó,
la vida amo(r).

La reina se'ls escolta   i a dalt del seu balcó,
més petit se'n talaia,   ja plega la cançó.
-Canteu, canteu, los presos,   no plegueu per mi, no.
-Com cant(a)ríem, senyora,   no podem de tristor.
Fa un mes o tres semanes,   de pa no n'hem vist, no.
-Me'n vaig a dir (a)l meu pare,   si em vol donar un do.
-Filla Margarida,   quin do vol(d)ries tu?
-Pare, lo meu pare,   les claus de la presó.
-Filla Margarida,   aquest no l'hauràs, no,
demà serà diumenge,   els penjarem a tots.
-Pare, lo meu pare,   pengeu-m'hi (en) a mi i tot.
-Diries, Margarida,   quin é(s) el teu aimador?
-És aquell que es diu Xicu.   -Serà el primer de tots.
-I al cap de la forca,   poseu-hi un ram de flors,
que (con) la gent ho vegin   diran Déu t'ha perdó;
Déu t’ha perdó, Margarida,   és mort(a) pe l’aimador.

 


Observacions:

És una balada antiga i molt estesa arreu de Catalunya, que es troba a la gran majoria de cançoners amb aquest mateix nom. Hi ha algunes variants que situen també la història a la presó de Nàpols, a Targa (Tàrrega?), Tortosa o fins i tot a Toledo.

La primera referència que en tenim és aquesta, recopilada per Milà i Fontanals dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes", l'any 1853, amb el títol "Los presos de Lérida". També va ser recollida l'any 1866 al volum I de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz amb el títol "Los presos de Lleyda", així com dintre l'Anuari de l'Associació d'Excursions Catalana 1882 (publicat l'any 1883), on en l' "Aplech de cansons populars catalanas" Cels Gomis en recull un parell de versions: una a Almenar (Lleida) i l'altra a Mollet del Vallès (Barcelona). 

Confegida a partir de diverses variants, apareix dintre el "Romancer Popular de la Terra Catalana" (1893), de Marià Aguiló i Fuster, amb el nom de "La cançó dels presoners".

Partitura:

Partitura
Gravació feta el 8 de novembre de 1970 a l'hostal "Can Jordi" d'Espinavell, per Anton Prat i Daranas (1920-1995), de Banyoles. Enregistrament cedit per la seva família a Joan Vila i Cruells.